Uns versos per a Isabel-Clara
– La senda de les paraules s’encén de tristesa quan l’enyor encara aixeca el vol tímid, subtil, assajant torpement la nostàlgia. I les engrunes sil.làbiques, tan dures com poden ser, s’escampen entre les pedres d’un passeig solitari. Ara, en el frec colpidor de les branques en el vent, s’escolta cantar la pregona melodia de notes […]
