Enric Tàrrega Andrés, bona persona, i símbol de la persistència del poble Enric Tàrrega (València, 1936) s’ha mort després d’una vida sencera dedicada a l’activisme polític i cultural en defensa de la democràcia i dels drets col·lectius i nacionals. Sempre Tàrrega o l'Enric d'un País tan petit
La història no es repeteix, però darrerament, amb la política local, em sembla haver patit un déjà vu. Ara fa vint anys, el PSOE d’Alcoi es va fer l’harakiri. Després de vint anys amb algunes llums, i bona cosa d’ombres, els socialistes van preferir rendir
Vicente Juan Rico, per damunt de tot un Senyor. El tràmit de marxar d’aquest mon no el podem evitar, però si que al marxar podem deixar una petjada important de la nostra trajectòria. En 97 anys de vida en plenes condicions gaire be fins al final i
El grup socialista registra una moció per al pròxim ple del dia 5 on es proposa la reprovació del diputat del PP, i que insta el president de la Diputació, Carlos Mazón, que el relegue de les seues competències pels seus comentaris racistes contra els migrants en
“REBUIG. TOT ALLÒ QUE NO ES RECICLA”
"Treballar, persistir, esperar", amb la cita de Nicolau Espriu com a referència, Bloc i País va celebrar el passat 26 de juliol l’assemblea nacional a Xeresa, amb totes les mesures de seguretat sanitàries garantides L’assemblea va tindre lloc tant de forma presencial com virtual, tirant mà
El museu de la Diputació de València recupera la normalitat expositiva després del confinament i assumix el repte de projectar la dilatada i excitant carrera d'este valencià universal La mostra podrà visitar-se fins a desembre amb més de 300 peces que expliquen de manera didàctica el
L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha manifestat que sempre és una bona notícia que la situació sanitària estiga controlada, “i més ara que comença el mes d’agost". La resolució s’ha prés després de valorar la situació de millora epidemiològica actual a la ciutat de Gandia,
No crec ser l'únic que, quan va acabar el confinament, va començar a eixir atropelladament a caminar, per la serra o per la ciutat, però a qualsevol lloc que no fóra la monotonia d'una casa sobrehabitada. En eixes eixides, he pogut retrobar-me amb els llocs
