Cançoneta
Fa anys que roda la mateixa cançoneta
“El client té sempre la raó.” Sembla ser una veritat universal pel que a l’àmbit comercial es refereix. I sí, a una gran majoria dels casos, així ho és. Doncs bé, el que pareix ser una idea socialment acceptada, desgraciadament no ho és tant a
L'Ajuntament d'Alcoi, des de l'àrea de cultura, va presentar la candidatura per a formar part d'aquesta convocatòria, sent visitades les instal·lacions de 'IVAM CADA ALCOI' , per David Quiles, organitzador de la biennal, qui va realitzar una valoració positiva de l'espai. El Consorci de Museus
La Torre d'Almudaina celebra els seus deu anys d'obertura al públic amb una jornada de portes obertes. A través d'aquesta iniciativa, la Diputació d'Alacant pretén difondre la història d'aquest enclavament, originari de la primera meitat del segle XIII i declarat Bé d'Interés Cultural. Des que
Mar-que-si-na, així, prenent aire entre síl·laba i síl·laba. Així em ve al cap aquesta paraula quan llegisc l’enèsima nota de premsa del Govern de Toni Francés en parlar del pla Edificant. Perquè una mar-que-si-na en l’escola de Miguel Hernández, és l’única cosa que el Govern
Tot i que el terme "coeducar" està més adreçat a l'educació en les escoles i els instituts, no podem oblidar que una part important de l'educació que reben les nostres criatures té lloc en el si de les famílies i que, per tant, les famílies
LA FRASE: “Menos rojos en Castellón, tranquilos" (Diari la Veu, 20-06-2019). No és una bona notícia quan llegim que un periòdic tanca. En primer lloc pels treballadors que es queden sense feina, però també perquè segurament el seu tancament ha estat degut a la manca de
"Aquest estiu no parem motors", diuen a la La Dependent, i no s’aturen per aprofitar el bon temps i fer gaudir del teatre a l’aire lliure, amenitzant les vacances a grans i menuts. Segueix amb FEM I DESFEM; un teatre compromès amb el medi
La història de la modernitat és la història de l’artificialització: de la vida, del territori, dels costums. Tot esdevé maquinat i modificat per la imperfecta mà de l’home que, amb visos de racionalitat, acaba degradant la bella incoherència de la naturalesa en una insuportable aberració.