Julita té 81 anys i ha viscut tota la vida al centre d’Alcoi. Durant aquests anys ha sigut testimoni de com ha canviat la vida al seu barri. Com ella diu: “Ja només quedem quatre vells” ací. La gent jove ha buscat altres llocs per
Imatge de l'observatori de la Serreta./ Una de les restes més singulars de la Guerra Civil a la nostra zona es troba al cim de La Serreta. En la part més elevada de la muntanya l’any 1937 es va construir un petit edifici per vigilar el
És difícil expressar els sentiments que hom té quan sobtadament, i com diu la cançó, “alguna cosa se’ns mor en l’anima, quan un amic se’n va”. I és que el passat 23 de gener ens va deixar el mestre Josep Lluís Peiró i Pérez. Se
Vaig a parlar del càncer així que si no estàs en condicions per llegir-ho i somriure, millor que ho deixes córrer… però no massa temps. No, pel que pugues llegir ací; si, per somriure que és una activitat molt saludable. Amb el diagnòstic encara calentet, quasi
Des dels anys setanta del segle passat, el centre d'Alcoi ha anat degradant-se sense que cap govern local no haja estat capaç d'intervenir-hi per aturar una mort anunciada. A tots els alcoians i alcoianes que ja tenim una certa edat se'ns trenca el cor veure
Coincidisc plenament amb vosté, senyora Sandra Obiol. L’any 2011 va començar una nova època a Alcoi, més esperançadora, més il·lusionant i començàvem a tindre un Alcoi del s. XXI. Açò ho deia vosté, molt ben dit, en un article recent i no puc més que
“Alcoi està preciós des de que sap que tindrà govern d'esquerres. Quina llum, quin cel!” Aquest tuit el vaig escriure el 9 de juny de 2011, quan ja sabíem que els partits a l’esquerra del PP: PSOE, EUPV i Compromís per fi sumaven els vots
El titular d’aquesta columna és el lema de la XXV edició del Festival en xarxa, Barnasants. El seu director, Pere Camps, assevera que hi ha músiques que fan moure el cos, mentre que la cançó d’autor fa moure el cervell. Camps sosté que necessitem aquestes
«La memòria minva si no s’exercita»Ciceró El Passat dia 4 de febrer, al CCOM, s’inaugurà l’exposició-homenatge «Perquè vull. A Ovidi Montllor», (diversos autors), on la fotografia juga un paper fonamental; també hi ha, però, representació de la pintura, i que ve a diversificar la proposta memorialista
