Joan Ferre: “Crec que la gent d’Alcoi no som conscients de tot el que hi ha”

Encara que mai s’havia dedicat al món de la literatura, Joan Ferre s’ha llançat a aquest món amb un llibre on explica la història d’Alcoi no sols per a xiquets i xiquetes, també per a adults, a través de dibuixos també fets per ell mateix. Aquest de segur que és el primer de molts treballs

• Has publicat el teu primer llibre ‘La història d’Alcoi (com mai l’havies vista)’. Anteriorment a aquesta publicació tu no et dedicaves a la literatura, així que com va sorgir aquest treball?

No era escriptor, ni dibuixant, ni historiador, és a dir, que açò ha sigut una aventura. Tot va començar dibuixant amb les meues filles perquè ens agrada molt asseure-nos dibuixar i fer moltes coses, i vaig començar a fer unes tires còmiques en unes tasses, que diuen ximpleries, i a partir d’ahí ho vaig anar complicant. A més a més, amb elles, vam anar un dia de visita al Museu Arqueològic i vaig pensar després, que el Museu està divertit, i és molt interessant, però per als nanos és un poc dur i la idea va ser eixa: veure si podiem contar la història del Museu, que és la història d’Alcoi, però d’una forma un poc més amena i més dirigida als nanos.

• Són moltíssims segles d’història, com ha sigut el treball de sintetitzar tanta informació i adaptar-la als més menuts?

Al principi va ser un poc difícil, però ara que veus el llibre costa un poc imaginar com és fer-ho des del principi. Quan totes les pàgines estan en blanc no és fàcil fer eixe salt. El que vaig fer és “divide y vencerás”, així que vaig dir, d’aquestes èpoques hauré de posar alguna cosa, i començar a ordenar-me jo, i a fer dibuixos. Hi ha molts dibuixos que s’han descartat, moltes coses que no he pogut contar, hi ha alguns dibuixos que estan en el llibre, però que són la versió 10 o 15. Té sempre eixe caràcter cronològic que té el museu.

• No sé si has rebut algun tipus d’ajuda per part del museu o d’algun historiador…

M’ha tirat una mà Pedro Juan Parra Verdú, que és vocal del CAEHA, i ell ha fet una revisió, perquè al final com no soc historiador hi havia vegades que em sentia un poc insegur. Ell ha sigut molt amable i m’he quedat més tranquil amb la seua ajuda.

• Al llarg del llibre hi ha un personatge principal, que és Max, un gos. Com va nàixer?

El gos va aparéixer per primera vegada en les tires còmiques que jo publicava diàriament per Whatsapp, o Instagram, en X, que ho continue publicant. I va ser un element que després va aparéixer a les tasses, i que ha anat acompanyant les vinyetes. En el llibre em va paréixer interessant clavar-ho com a element més, i perquè els xiquets i xiquetes que encara no lligen pogueren anar buscant al gos que està amagat per les pàgines del llibre.

• Hem parlat del que és la creació d’aquest llibre, però portar-ho a terme, materialitzar-ho, ha sigut costós?

Ara quan està passat el diria que no tant, però ha sigut un poc complicat, perquè igual que he dit que no he sigut mai dibuixant, ni historiador, ni escriptor, tampoc he sigut editor, ni he treballat en una editorial, així que m’ha tocat estudiar-ho tot, i saber com es fa la maquetació que tampoc ho havia fet mai. He hagut de fer-ho dos vegades, perquè la primera volta em vaig adonar que no estava bé, coses de principiant.

• Aleshores, des de la creació del llibre, fins que s’ha fet realitat, molt de temps ha passat?

No sé si ho tinc comptabilitzat, però ha sigut un treball de mesos, no a jornada completa, però de segur que uns sis mesos.

• Ara que ve Nadal, com animaries a la gent a què ‘La història d’Alcoi (com mai l’havies vista)’ estiga dins de la carta per als Reis Mags?

Crec que farien un gran favor, perquè l’esforç de fer un llibre és gran. La meitat de la recompensa és tindre el llibre fet, perquè és flipant veure’l en paper; però que després la gent el compre i que et diguen que ha agradat, perquè hi ha hagut gent que m’ha parat pel carrer i m’ha donat l’enhorabona. Així que si la gent el compra i agrada per a mi és un èxit que em fa sentir molt satisfet.

A més a més, crec que Alcoi té una història apassionant, i crec que la gent d’Alcoi no som conscients de tot el que hi ha, i no tot està en el llibre, perquè ací hi ha una selecció molt semblant del que hi ha en el museu, però és apassionant. Veure com comença Alcoi al llibre, que està baix l’aigua, i això hi ha molta gent que no ho sap, i veure l’evolució de la ciutat fins a arribar on estem, la veritat jo crec que és una cosa interessant per a conéixer. De fet, no sols és per a xiquets, perquè molta gent m’ha dit que se’ls han comprat per d’ells o per a regalar-ho als pares, i crec que és interessant, encara que és una lectura curta per a un adult, però, així i tot, és molt interessant.

• On es pot aconseguir?

Està en les principals llibreries d’Alcoi i altres punts de venda de la ciutat, i en Amazon.

• Tens projectes pensats per a més endavant. Què pots avançar?

Ja que ens hem engrescat, i que el llibre ha anat bé, ara estic preparant un llibre amb cadascuna de les meues filles. Amb la major, amb Aina, que la idea és tenir-ho abans de Nadal, és un llibre d’un superheroi que hem inventat, prou divertit, i pense que és la típica història del camí de l’heroi, de com al principi no és ningú, de com pensa que podria ser-ho, i com al final s’ho creu perquè està fent coses interessants. I és un poc eixa         història, però molt divertida,    estranya.

L’altre està un poc més verd, li falta molta feina, però serà d’un personatge de la contornà que necessita que la gent el conega.

• És a dir, que aquest ha sigut el primer de molts perquè has obert una porta a la literatura.

Sí, i a més a més, en el tema de les tires còmiques, estic preparant un llibre més per a adults, amb humor salvatge. La meua idea és, si no passa res, seguir fent, i si la gent els acull bé,  continuar.

Notícies que el poden interessar

‘La història de Mr. Paper’, quan un llibre es converteix en una experiència entre pare i filla