‘Alcoyanos por el mundo’, una exaltació a l’alcoiania amb humor a través de les xarxes
Jordi Linares, Ana Linares, i Ana Domínguez, més coneguda com ‘La Mama’, han aconseguit que tota la ciutat els conega gràcies a la seua naturalitat i el seu humor. A través de les xarxes socials, a banda de fer riure a la gent, també fan valdre les tradicions, costums, patrimoni, gastronomia, i altres elements emblemàtics d’Alcoi
- ‘Alcoyanos por el mundo’ és un dels contes d’instagram d’Alcoi que més seguidors té. Com va sorgir la idea de començar a fer aquest tipus de contingut?
Jordi Linares: Va ser tot de casualitat. Per sort o per desgràcia, quan va morir mon pare vam començar a viatjar, i va ser l’època que va començar el programa ‘Españoles por el mundo’. Vam començar en Burgos a fer “la conya”, i déiem, “que bonica la catedral, però a mi m’agrada més l’església de Sant Jordi”. Era fer un humor socarró d’Alcoi. Teníem molta informació de llocs que havíem visitat i no sabíem on clavar-ho, i l’hem utilitzat, però la veritat és que va sorgir com a casualitat. En un principi el perfil es deia ‘Turismo Alcoy’, i era per a compartir coses turístiques quan Alcoi no tenia perfils en xarxes socials, i en la pandèmia va canviar a ‘Alcoyanos por el mundo’ i ens dedicàvem a connectar en directe amb gent que coneixíem de Granada, Hamburg, Toledo. Al final del programa féiem amb una lletra xarrades sobre Alcoi. Per exemple, amb la A, ‘Això ho pague jo’. La pandèmia va ser un punt d’inflexió i a poc a poc. Entre lo dels viatges i tot el tema de les frases i paraules alcoianes, vam acabar ajuntant-ho, i s’ha creat una cosa que no té ni cap ni peus, però a la gent li agrada, i a nosaltres també compartir moments d’alegria i d’alcoiania, i amb informació de llocs emblemàtics.
- Esperàveu arribar fins a aquest punt?
Tots: No, que va. En absolut.
Ana Linares: La gent se sorprén, però és que ens paren pel carrer per a saludar-nos.
La Mama: Ells com ens veuen sí que saben qui som, però nosaltres no. Jo sempre li dic a la gent que ens salude.
J.L: Sempre hem sigut així, el que passa és que abans no gravàvem totes aquestes “xarraes”.
L.M: No preparem res. De fet, van venir d’À Punt, i el xic volia organitzar-ho, però li vaig dir que a mi això no m’ix, que jo ha de ser espontani. Preparat no m’agrada.
J.L: Jo a la mama i a la tia Mari li dic que quan sona el “pi-pi” de la càmera que es comporten.
- Estàvem parlant un poc del contingut que feu. Ensenyeu costums alcoians, tradicions, llocs emblemàtics, patrimoni… Creieu que també és interessant per a gent de fora d’Alcoi? No sé si heu rebut algun tipus de feedback.
J.L: Si, arriba fora, i la veritat és que no som conscients que actualment, per desgràcia, Alcoi ja no és absolutament res, ni de Moros i Cristians, ni res. Els alcoians ens pensem que som el número u, però ni t’imagines la quantitat de gent que veu una entrada d’Alcoi, i que et comenta “bravo les festes de Villena”, o “que boniques les festes d’Elx”. Si no som els mateixos alcoians els que exportem a un nivell cultural i històric tot el que hem sigut, no va a fer-ho ningú. Una de les coses que més es coneix és lo de ‘La Moral del Alcoyano’, i tampoc et cregues. Però en tema de Moros i Cristians o Cavalcada… Jo ho dic de broma, però hauríem de cobrar una pensió per “l’evangelització en alcoiania” que fem.
- A banda, doneu molt de suport al comerç local.
A.L: Sí. Tot el món ix fora, però al final coneixes a gent d’ací que té comerç, que passes cada dia per davant, i per què no entres, compres i consumeixes? Nosaltres quan anem i comprem ho gravem, i la gent et dona les gràcies, i fins i tot et preparen uns cocotets o participen en els sorteigs que fem. Nosaltres anem perquè volem i perquè ens pareixen atractius els productes que tenen d’Alcoi.
- La cara visible en un principi ha sigut la de Jordi, però al final està tota la família involucrada. ‘Alcoyanos por el mundo’ podria ser ja com una sitcom.
J.L: La veritat és que vam pensar fer una sèrie, però ja no seria el mateix.
A.L: A voltes ho diem: “hauríem d’estar gravant 24h”.
J.L: Sí, perquè entre ma mare i la tia, solten cada una…
A.L: Ma tia Mari, i mon tio Pedro, són gent molt major, i ells ens diuen: “He anat a Carrefour i la caixera ens ha vist per la tele”, i els has d’explicar que no és per la tele, i costa. Però la veritat és que s’han involucrat molt. Sempre pregunten si anem a “filmar”.
L.M: És que Jordi la veritat és que no para de pensar coses, i a la resta tampoc ens deixa parar. Jo li dic que la gent pensarà que som uns pesats, però és cert que els fem riure, i això és important tal com està el món.
- Parlant de pensar, no sé si teniu alguna idea o iniciativa nova.
J.L: Aquest estiu vam fer tota la gravació del tema del Petroli, de tot el que va passar. Que ens va ajudar moltíssim Copérnico, i els vídeos s’han quedat molt bé. Ara, tenim un gran projecte. Gravarem la primera gran “comboixà” alcoiana. Hem llogat en novembre el poblat Western de Campello, i anem unes 20-30 persones d’Alcoi, a gravar una sèrie de comboixos.
A.L: Això ho deia molt la meua iaia: “Estan fent una pel·li de comboixos”. Ací no es deia cowboys, ací és una “comboixà”.
J.L: S’ajuntarem, llogarem la indumentària. Ho farem tipus sèrie, amb reels de minut i mig més o menys.
L.M: També volíem fer més de ‘La cuina de la Mama’, però no tenim temps.
J.L: Sí que volíem fer un llibre de cuina tradicional.
L.M: Moltes d’eixes receptes van perdent-se perquè la gent jove, o no té temps, o no les coneix.
A.L: Nosaltres anem fent, perquè també vam crear tot el tema de les tasses, les samarretes…
- Durant aquest estiu eixes samarretes van ser protagonistes d’un concurs, on va haver-hi una alta participació de gent, però també de comerços que van col·laborar.
J.L: Jo tenia eixa idea del retrat, i vam pensar que la gent es podia fer la foto amb les camisetes. Han sigut 84 retrats, no sé si unes 10.000 visualitzacions de mitjana en les publicacions. Hi havia quasi 1.400 euros en lots de 60 euros que han fet els negocis d’Alcoi, i els guanyadors podien triar els lots. Hem intentat fer-ho el més fàcil possible, perquè al final per a les empreses 60 euros en productes seus, no és una inversió molt gran.
L.M: Era una forma de fer propaganda i de fer alcoiania.
- Ja estem a prop de la celebració de Nadal. Teniu pensada alguna cosa?
J.L: Hi ha dissenys nous de samarretes i dessuadores amb motius nadalencs, com Tirisiti, i en la Fireta de Nadal posarem un fotocall amb frases.
A.L: Així aprofitem aquestes dates que es fan molts regalets.
L.M: I abans de Nadal, el 15 de desembre, farem una xarrada amb Tono Belda.
J.L: Ell farà temes relacionats amb biologia, o botànica. Anirà dient frases, i nosaltres direm una altra d’Alcoi, i les explicarem. Així que farem biologia vs frases populars d’alcoiania.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi