Víctor Riaza Pastor: “Parlar dels propis sentiments sempre implica despullar-se una mica”

Amb ‘La luz del sol en el fondo del mar’, Víctor Riaza Pastor s’estrena en el món literari. Aquest poemari és un cant a l’amor, on es representen els diferents estats d’ànim que es poden viure durant l’enamorament contat des de la part més íntima de l’autor

• Eres un amant de la literatura, i ara has publicat el teu primer treball, ‘La luz del sol en el fondo del mar’. Com ha sigut el procés de creació d’aquest poemari?

En estudiar Filologia Hispànica, tant llegint bons com mals poetes -i, sobretot, estudiant-los-, vaig sentir la inquietud d’escriure. Per això, els primers poemes daten dels 19 anys, tot i que els vaig haver de reescriure quan vaig presentar el poemari a l’editorial. Amb tot, la major part dels poemes van ser escrits entre 2023 i 2025, és a dir, entre els 26 i els 28 anys. Així doncs, els primers textos van necessitar una revisió, però els més recents ja tenien la maduresa suficient per formar part del conjunt.

• El títol d’aquest llibre és molt potent, i d’ell es poden extraure molts missatges, però, quin és el missatge que has volgut transmetre tu?

La idea del fons del mar sempre m’ha fascinat: la profunditat més absoluta, la foscor, allò desconegut. M’atrau eixa imatge perquè representa molt bé els moments foscos que tots travessem, aquells en què sembla que no hi ha eixida. El títol naix precisament d’això: d’aquells instants en què estàs malament però, tot i així, confies que vindrà alguna cosa millor. Enmig de la foscor sempre hi ha una llum, encara que siga mínima, i cal saber mirar-la o imaginar-la. D’ací la imatge dels rajos del sol entrant fins al fons del mar: una metàfora de l’esperança, de la bellesa que pot aparéixer fins i tot en els llocs més profunds o difícils.

• En ‘La luz del sol en el fondo del mar’ contes una història molt personal. Com arriba eixe primer amor que pot amb tot, eixos moments més complicats d’una relació, i com finalment tot es calma per arribar a una relació més serena, com tu mateix dius. Ha costat reflectir sentiments teus tan profunds?

Sí, ha costat, perquè parlar dels propis sentiments sempre implica despullar-se una mica. Però des del principi vaig tindre clar que volia fugir del que es coneix com a “cursi” i també d’eixa mena de pedanteria que, de vegades, s’associa a la poesia. És molt fàcil caure en això quan escrius sobre l’amor o sobre emocions tan profundes, i per això vaig optar per un llenguatge senzill, quotidià, proper. Eixa senzillesa m’ha ajudat a expressar allò que sentia d’una manera honesta i sense artificis, evitant tot allò que, per a mi, recarrega la poesia i alimenta estereotips que fan allunyar-se a la gent d’ella.

• Durant la presentació també vas comentar que per a tu havia sigut més fàcil escriure en els moments més dolents. Potser és una mena de teràpia l’escriptura?

Sí. Pense que sempre és més justificat escriure en els moments difícils, perquè quan estàs bé, per exemple amb amics, no te’n vas a casa a escriure: estàs disfrutant del moment i prou. És quan estàs malament quan busques més temps per pensar i intentar entendre les coses; fas més minuts de reflexió al dia, per així dir-ho. Per a mi, l’escriptura en si mateixa no és terapèutica, sinó l’acte de compartir-la: quan he escrit alguna cosa i vaig corrent a llegir-li-la a un amic, per exemple, és eixe gest, eixa lectura, el que fa que siga terapèutic o, almenys, relaxant. També he de dir que, en aquest poemari, hi ha dues parts que són un cant a l’alegria i només una dedicada a la derrota. He après a observar més i a escriure sobre allò quotidià, i trobe inspiració en la ciutat, en els seus detalls i en les situacions que hi passen cada dia.

• Per què t’has decantat per poemes i no una obra més novel·lística?

Perquè des que tenia 17 anys sempre he escrit cançons, que he cantat acompanyat de la guitarra, i eixe format d’escriptura sempre m’ha acompanyat. El que jo no sabia fins que vaig acabar la carrera i vaig reescriure els primers poemes i escriure els altres, és que la poesia necessita un treball molt acurat: no es pot escriure amb versos solts, cal cuidar cada paraula per poder expressar exactament allò que vols. És molt difícil, però m’agrada perquè em sent com si estiguera fent una tasca filològica més que literària.

La novel·la, per altra banda, és un gènere on tot hi cap, i això no és gens despectiu; al contrari, enriqueix el gènere. Però jo m’he format artísticament amb la cançó i em sent més còmode amb la poesia: la bona, no la tòpica.

• Eixa persona tan important a la qual has dedicat el llibre, a més a més, t’ha ajudat moltíssim en l’elaboració, ja que és l’encarregada de realitzar la portada.

Sí, Carla és la persona en la qual he focalitzat les meves idees per escriure aquest poemari. Porta acompanyant-me al llarg de nou anys, i és inevitable que, en tant de temps, passen coses bones i també dolentes. Aquest poemari és el reflex d’eixe temps compartit. Amb tot, qualsevol persona al llegir-lo es pot sentir identificada, ja que parla de l’enamorament, de la derrota d’eixe enamorament i, finalment, de la tornada a eixe mateix sentiment. Ella va fer la portada després de llegir el poemari a casa, i no puc estar més agraït. Li dec pràcticament tot el llibre a ella.

• El llibre ja està presentat. Va ser un acte on vas estar molt acompanyat pels teus. Per a les persones que vulguen tenir la teua òpera prima, on la poden aconseguir a partir d’ara?

Els llibres es poden aconseguir a la Fundació Mutua Levante i, de moment, només queden 50 exemplars. Quan s’esgoten, l’editorial reeditarà el poemari i es podrà adquirir a les llibreries de la ciutat, així com a Casa del Libro i Amazon.

• Serà aquest el primer treball de molts?

Espere que sí, perquè tinc algunes idees interessants al cap. Els llibres de relats m’apassionen i, com que la literatura i l’espai urbà també, estic construint una mena de relats on l’acció es produeix en llocs urbans, en una mena de passeig en què el protagonista va narrant allò que veu. És una idea molt general, però m’agrada molt.

Notícies que el poden interessar

El Centre Cultural Ovidi Montllor prepara noves activitats per a juny