«La Geometria del Sentiment» de Sebastián Nicolau
El Nostres Artistes per Yolanda Murcia i Mateo Gamón
València, 1956. Entre els carrers lluminosos i les ombres allargades de l’arquitectura històrica valenciana, naix Sebastián Nicolau, un artista que, amb els anys, es convertiria en una de les figures imprescindibles de l’art contemporani espanyol. La seua obra transita per la línia subtil entre la raó i l’emoció, entre el rigor formal i l’evocació poètica.
Des de molt jove, Nicolau va mostrar una atracció obsessiva pel dibuix. Però no un dibuix com a simple representació, sinó com una ferramenta de pensament, com un llenguatge en si mateix. La línia no sols delimita contorns en la seua obra, sinó que crea espais, estableix tensions i provoca silencis. El gest dibuixat és el primer pas cap a un món propi on allò geomètric i allò orgànic conviuen en equilibri.
Encara que la seua formació inicial fou autodidacta, Nicolau va complementar l’aprenentatge en diverses escoles d’art, on va assimilar els fonaments clàssics sense deixar mai de buscar la seua pròpia veu. Als anys vuitanta, mentre Espanya vivia l’efervescència creativa de la coneguda “Movida”, Sebastián Nicolau es mantenia fidel a una investigació artística més íntima i reflexiva. No li interessava l’estridència ni les modes, sinó el diàleg amb la forma, el volum i l’espai. El seu treball es va anar allunyant progressivament de la figuració. La geometria es va convertir en la seua aliada, però no des d’un enfocament fred o merament constructivista. Nicolau aconseguia imprimir a les formes geomètriques una dimensió quasi orgànica, com si les figures respiraren o amagaren secrets. Les seues obres són volums que es repleguen, que s’obrin, que s’oculten o es mostren, sempre en un joc de suggeriments.
Al llarg de la seua trajectòria, Nicolau ha treballat amb naturalitat diferents disciplines: pintura, escultura, obra gràfica i intervencions en l’espai públic. Les seues escultures, presents en nombroses ciutats espanyoles, són un exemple perfecte de com la geometria pot dialogar amb l’entorn urbà sense imposar-se, sinó convidant l’espectador a descobrir noves perspectives.
En les seues escultures monumentals, Nicolau explora el plec, el tall, la torsió, en un exercici que remet tant a l’art minimalista com a la tradició clàssica del relleu. Les peces no són objectes estàtics, sinó entitats vives que interactuen amb la llum i el moviment de qui les rodeja.
Sebastián Nicolau ha exposat en algunes de les institucions més importants de l’Estat i ha participat en fires internacionals d’art. Ha rebut nombrosos premis i la seua obra forma part de col·leccions públiques i privades, des de l’IVAM fins a la Col·lecció Fundació La Caixa.
Tot i això, Nicolau sempre ha preferit mantindre un perfil discret. Per a ell, el vertader reconeixement és el diàleg íntim que s’estableix amb l’espectador quan s’enfronta a les seues obres, sense necessitat d’intermediaris ni explicacions.
Hui en dia, Sebastián Nicolau continua treballant al seu taller de València, amb la mateixa curiositat i rigor que al començament de la seua carrera. La seua obra continua sent un referent en la investigació plàstica contemporània, un espai on la geometria es transforma en emoció i l’art es converteix en un exercici constant de descoberta.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi