Quin és l’estat del periodisme en valencià?
Juli Capilla, periodista de La Safor, ha organitzat diverses taules redones a localitats valencianes per parlar del periodisme en la nostra llengua, i del futur d’aquests amb la transformació digital

El passat dijous 19 de juny es va celebrar al Centre Ovidi Montllor una taula redona que tenia com a títol ‘Fer periodisme en valencià en l’era digital’. L’esdeveniment, va ser organitzat per l’escriptor, periodista, director, i crític literari, Juli Capilla, i a banda, d’aquesta taula celebrada en Alcoi, també va portar el debat a Gandia i València.
Capilla explica com va sorgir la idea d’organitzar aquests encontres entre professionals: “Venia el director de la revista Serra d’Or, una revista catalana amb molta trajectòria de Catalunya. Venia a fer unes visites, i vam decidir organitzar-ho per a parlar sobre publicacions. En Gandia i Alcoi es va parlar de publicacions de caràcter local i comarcal, i en València van venir altres que ja tenen un abast més ampli, com La Veu. La qüestió era veure quins són els reptes i els problemes que tenen les publicacions que ho fem tot en valencià”.
En Alcoi va acudir a aquesta cita periodística Eduard Garcia, de Biar Digital; Lirios Silvestre, d’Aramultimèdia; Joaquim Noguero de la revista Serra d’Or; Moisès Vizcaino del Diari La Veu; i el director d’aquest mitjà de comunicació i d’El Grat, Santiago Sempere. Capilla ha fet un resum de tot allò que es va parlar en aquest encontre: “Es va parlar que l’era digital potser un problema, però també una oportunitat. Ara és més fàcil i econòmic publicar, però és cert que hi ha una saturació informativa que abans no hi havia. Ara a més a més, tenim problemes de visibilitat, perquè hi ha moltes publicacions, que és complicat fer-se visible. Però el que és cert que en la informació comarcal i local, tens allò que diaris més amplis, com el Diario Información no pot donar-te, perquè ells no arriben a certes informacions locals, en canvi, els locals s’especialitzen en eixa informació, i això genera un nínxol de públic. Eixe és l’avantatge, la proximitat. Però després hi ha un altre problema, que són les notícies falses, i en aquestes taules redones sempre es parla de com combatre això, i això es fa amb professionalitat, amb qualitat, amb informació rigorosa, comprovada i que done la veritat i la notícia del que realment passa”.
Continuant amb l’era digital, també es va parlar de futur: “Vivim una revolució, crec que sí que hi haurà periodistes, però potser cada persona puga rebre informació en funció dels seus interessos. Així que el repte és que els algoritmes no es mengen les notícies importants, perquè això és el que realment fa entendre el món. El repte és que la gent puga rebre informació realment interessant, i no la que li interesse les grans empreses que busquen inculcar uns valors en funció d’uns interessos”, i afegeix que: “La revolució digital va molt de pressa, la IA està ahí i estem ja vivint eixe canvi de paradigma. Però crec que cap professió perillarà per aquest instrument. Al cap i a la fi, la Intel·ligència Artificial serà una ferramenta de treball, i el factor humà continuarà tenint un paper important. Això és el que crec i desitge jo. Si la IA suplanta a les persones, estarem davant d’un perill. Però crec que es regularà i la tasca de les persones serà necessària. Vull pensar això”.
Finalment, un altre dels temes importants a tractar en aquest encontre, segons ha contat Juli Capilla, va ser l’estat del periodisme en valencià: “En Alcoi es va parlar que de 10/12 mitjans, sols 2 són en valencià, HI ha un públic, però s’ha d’ampliar a base d’insistir”, i ha conclòs sobre aquest tema dient que: “No hi ha suport suficient, i això al País Valencià es veu clarament. En períodes de governs progressistes tampoc hi ha un suport ferm, i a banda, a vegades és perillós, perquè quan hi ha una subvenció, ja hi ha un control. Crec que hi hauria d’estar deslligat el suport econòmic de l’administració en l’exercici professional. Respecte al valencià, quan tens una llengua minoritzada, que no ocupa tots els àmbits d’ús, han buscat la manera d’autogestionar-se. El que serà perfecte és ser autosuficient, però no és fàcil; i a pesar de la situació que vivim mai havíem tingut tants mitjans de comunicació, perquè la llengua resisteix, i també perquè hi ha gent que ho fa per voluntarisme. Podem estar contents perquè encara que som una llengua minoritzada, hi ha molts mitjans. Crec que les autoritats haurien de prendre consciència i ajudar als mitjans, ajudar a la promoció del valencià en general. Necessitem ajuda, i per això s’ha de fer discriminació positiva. Igual que es fa en qüestió de gènere, que em pareix molt bé, en la llengua està passant el mateix, ho necessitem, no estem en igualtat de condicions”.
Per la seua part, Santiago Sempere, director d’El Grat, va parlar de la situació que viuen actualment els mitjans de comunicació menuts: “Moltes empreses tenen periodistes que facturen com autònoms, cosa que repercuteix en la precarietat laboral del sector”.
Comenta i participa-hi