Descobertes quatre estructures fortificades a Muro

El Centre d’Estudis Contestans ha localitzat almenys aquestes fortificacions de pedra en sec, inèdites fins al moment, i que són d’alta rellevància històrica

Gràcies a les darreres eixides al camp del Centre d’Estudis Contestans, s’han localitzat almenys quatre fortificacions de pedra en sec, inèdites fins al moment, i que estan situades en diferents de les serralades del terme municipal de Muro. Aquestes estructures presenten una gran varietat tipològica i constructiva, amb plantes que varien entre la forma quadrada, pentagonal, o fins i tot, lineals amb murs de gran potència. Ara mateix aquestes troballes estan en punt d’observació i estudi, i no s’han dut a terme treballs d’arqueologia.

Totes les construccions estan fetes amb la tècnica de pedra seca, i presenten un estat actual d’arrasament, amb alçàries conservades que oscil·len entre els 40 i els 50 centímetres, per la qual cosa s’observa a simple vista. Encara que el seu estat de conservació no és bo, destaquen per la seua monumentalitat, i els murs podrien arribar fins als tres metres de grossària i llargàries properes als vuitanta metres lineals.

Segons els estudis preliminars, les fortificacions podrien ser de l’època musulmana, probablement entre els segles X i XI, concretament, segons ha indicat Pere Ferrer, del Centre d’Estudis Contestans, “es vinculen amb una època en què la presència berber a les nostres terres és àmpliament documentada, i aquestes construccions podrien ser testimonis materials dels primers assentaments fortificats en el paisatge muntanyós del Comtat i Comarques Centrals”.

Aquest tipus de troballes són extremadament poc freqüents al territori valencià, fet que confereix a aquesta descoberta un valor patrimonial i històric de primer ordre. Es tracta, sens dubte, d’un conjunt arquitectònic d’enorme importància per al coneixement del nostre passat i de les primeres formes d’ocupació defensiva de l’espai.

Des de l’Ajuntament de Muro fan valdre aquesta troballa i reafirmen el seu compromís amb la protecció, estudi i eventual restauració d’aquestes fortificacions. Tot i que es troben en estat de ruïna, la presència de la pedra original al voltant de les estructures suggereix que una intervenció conservadora podria ser viable amb el suport de les administracions competents. El regidor de Patrimoni de Muro, Sergi Silvestre, ha volgut “agrair públicament la tasca de recerca i catalogació del patrimoni que està duent a terme el Centre d’Estudis Contestans al nostre terme municipal i a tota la comarca del Comtat” i és que “són capaços de tornar a la vida històries oblidades i posar ordre a un passat que en molts casos s’havia desdibuixat per al gran públic o que com ara amb aquestes fortificacions directament estava esborrat de la història i que ara cal investigar, conservar i protegir”.

En aquest sentit, Silvestre ha assenyalat “l’existència de línies d’ajuda i subvencions específiques per a la rehabilitació d’elements de pedra seca, que podrien ser aplicables a aquest conjunt patrimonial i que ara ens toca explorar la seua viabilitat”. Des de l’Ajuntament, es considera fonamental la col·laboració institucional i el suport a les iniciatives impulsades per entitats com el Centre d’Estudis Contestans, que amb el seu rigor i dedicació contribueixen decisivament a recuperar i preservar la memòria històrica del nostre territori.

Aquestes fortificacions de pedra en sec podrien esdevenir, en un futur pròxim, espais emblemàtics i de referència dins del patrimoni històric i arqueològic de Muro i del conjunt de les Comarques Centrals, oferint també noves oportunitats de dinamització cultural vinculades a la nostra història més antiga.

Notícies que el poden interessar

Excavacions arqueològiques en El Castellar d’Alcoi

El Salt al congrés de ciències prehistòriques amb l’arqueòloga Bertila Galván

30 anys de visites a les excavacions arqueològiques del Salt