La ciutat d’Alacant defensa les arrels i cultura valenciana
Acció Cultural del País Valencià ha fet a la capital de la província un acte en homenatge al 30 aniversari de la mort d’Ovidi Montllor, i una manifestació en contra de les polítiques del govern autonòmic, en les quals s’ataca a la llengua, la cultura i els drets socials
L’entitat Acció Cultural del País Valencià ha organitzat durant el dia 12 d’abril, a la ciutat d’Alacant, dos accions que han tingut com a objectiu defensar i fer valdre la cultura i les arrels valencianes.
Per una banda, es va fer un homenatge a l’alcoià Ovidi Montllor, amb motiu del 30 aniversari de la seua mort. L’auditori de la Diputació d’Alacant va ser l’escenari d’aquest emotiu acte, on s’ha combinat música, poesia, reflexió i memòria, i que a més a més, ha sigut una crida col·lectiva per reconéixer i defensar la catalanitat del sud i reafirmar el compromís amb la llengua i la cultura pròpies.
La periodista Susanna Lliberós ha conduït l’acte, que ha comptat amb la participació de Jana Montllor, filla del cantautor alcoià i directora del documental On eres quan hi eres; Flora Sempere, cantant d’El Diluvi; el creador de continguts Fran Tudela, conegut com a Cabrafotuda, i Marinela Garcia, vicepresidenta d’ACPV. La cantautora Esther ha interpretat en format acústic diverses peces d’Ovidi i ha emocionat el públic amb una versió cantada i recitada del poema ‘M’aclame a tu’ de Vicent Andrés Estellés.
Per la seua part, la presidenta d’Acció Cultural, Anna Oliver i Borràs, va aprofitar l’ocasió per dirigir un missatge reivindicatiu: “Sense el sud no hi ha país i hem vingut a Alacant perquè volem i perquè podem, perquè és el nostre país”, i va destacar el llegat d’Ovidi Montllor “com a fil conductor de la lluita per la llibertat al País Valencià” i ha recordat que “les figures com la d’Ovidi, com la d’Estellés o Raimon, han inspirat generacions i cal continuar eixamplant el seu llegat”.
Tots els assistents van fer valdre la figura d’Ovidi, i van reflexionar sobre el paper dels mitjans, la censura, l’autocensura i la necessitat d’una consciència de classe i nacional renovada. “Estem en un moment que no podem dir ni que parlem català ni que vivim al País Valencià. Però així estem i així resistirem”, ha afirmat Fran Tudela. A més a més, es va posar com a exemple altres referents del País Valencià com Guillem Agulló, Isabel-Clara Simó, o Antoni Biosca, i es va fer una crida a la mobilització i a la unitat del poble valencià davant els atacs contra la llengua i els drets civils.
A la vesprada va ser el torn de la manifestació, convocada per la mateixa institució, en la qual centenars de persones van eixir al carrer per defensar la dignitat del País Valencià i denunciar les polítiques del Consell que ataquen la llengua, la cultura i els drets socials. En l’acte s’ha comptat amb colles musicals i muixerangues de la zona, com la Muixeranga d’Alacant, Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina, Muixeranga d’Elx, Muixeranga Valls del Vinalopó, Muixeranga Marina Baixa, Muixeranga El Campello i el Grup de danses Salpassa d’El Campello.
El manifest va llegir-lo Paula Durà, sòcia d’ACPV a Monòver, professora i membre del Casal de Monòver. El text ha recordat que “el 25 d’abril de 1707 els valencians vam viure una de les derrotes més importants de la nostra història”, i ha denunciat que, més de 300 anys després, encara patim les conseqüències d’aquella pèrdua de sobirania. A més a més, en el text s’ha assenyalat que “el Consell de la vergonya”, format pel PP amb el suport de VOX, vol “matar d’inanició institucions culturals cabdals com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua” i que “ataquen À Punt perquè informar i entretenir en valencià els resulta massa sectari”, i ha denunciat la crisi d’habitatge, la destrucció del territori i els intents d’eliminar la promoció del valencià en un context de diglòssia.
En l’acte s’ha aprofitat per a recordar la negligència institucional durant la gestió de la Dana, que va provocar la mort de 228 persones a la província de València: “Hui també reivindiquem la seua dignitat, que és la nostra, i cridem ben fort: #MazónDimissió!”.
Malgrat tot, el manifest també va fer una crida a l’esperança i a l’organització: “Resistim. Som un poble obert i generós […] però també som un poble lluitador”, i ha recordat la importància del sud del país: “Sense Alacant i sense el sud no hi ha país”.
En paraules d’Oliver, ha afirmat: “No ens han vençut i no ho faran, perquè renaixem cada vegada”, i ha expressat la seua emoció amb aquestes paraules: “Estic emocionada. No m’ixen les paraules. Alacant ha demostrat que està molt viu i és País Valencià”.
La jornada va finalitzar amb els crits col·lectius de “Visca la terra lliure!” i “Visca el País Valencià!”, convertint Alacant en un símbol de la lluita per un país més digne, just i valencià.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi