Pau Alabajos: “Si pense, somie o estime en valencià, és estrany escriure una cançó en una altra llengua”

El cantantautor de Torrent ha escrit la primera biografia sobre el poeta Vicent Andrés Estellés. No és la primera vegada que li dedica un dels seus treballs, ni la primera vegada que escriu. Alabajos fa un resum d'aquests últims treballs i analitza la situació de la música en valencià

• Has presentat el llibre ‘La veu d’un poble’ un homenatge a Vicent Andrés Estellés.

És la primera biografia que s’escriu sobre el poeta. És un artefacte cultural divulgatiu, és a dir, que volíem que aquest llibre tinguera un peu a l’aula, i que estiguera destinat a un públic de batxillerat. Però també, volíem que tinguera un altre peu per a les biblioteques i les llibreries i arribar a un públic que està més familiaritzat amb la poesia d’Estellés, però que no coneix algunes de les anècdotes vinculades als capítols més importants de la seua vida. A banda, també és un poc una antologia perquè hem recuperat alguns poemes no tan coneguts, i d’alguna manera hem intentat fer una aproximació a l’ésser humà que hi havia darrere del poeta de Burjassot.

• A principis d’any vas traure el disc ‘Una granota a la butxaca’ amb cançons fetes a partir de poemes d’Estellés. A banda que enguany és el centenari de Vicent Andrés Estellés, per què per a tu és tan important retre homenatge al poeta? 

És un poeta que sempre ha sigut important per a mi. No és el primer disc que es fa al voltant de la poesia “estellesiana”. En l’any 2013 es va fer un titulat ‘Mural del País Valencià’, després vam fer ‘Ciutat a cau d’orella’, i enguany, per a commemorar el centenari del poeta s’ha fet aquest últim disc ‘Una granota a la butxaca’. Quan jo era un adolescent i va caure a les meues mans el llibre de meravelles, realment en eixa època de descobrir i de primeres vegades, va ser com si t’interpel·lara, perquè és un poeta tan diàfan que t’explica les coses amb els peus en la terra, i realment, em sentia super identificat en el que explicava, especialment, en el poema ‘Els amants’. Així que moltes vegades dic que, gràcies a haver descobert eixe poema, vaig saltar d’Estellés, a altres poetes, i en eixe moment es va obrir una finestra a la literatura, i gràcies a això em dedique professionalment a el que soc ara.

• Principalment, la teua professió és la música, però no és la primera vegada que escrius.

És la primera biografia que faig, però realment és el tercer llibre que escric. En 2019 vaig escriure teatre, vaig ser guardonat amb el premi de Teatre Ciutat d’Alcoi precisament, i era una obra que es titula ‘Hotel Fontana’, que parla sobre la Guerra dels Balcans, i és una obra documental, i en 2022, vaig publicar l’obra de teatre ‘El tocadiscos de Joan Fuster’, que també commemorava el centenari de Joan Fuster, és a dir, que de centenari en centenari.

• Què pots contar-nos sobre pròxims projectes/concerts ara de cara a l’estiu?

Doncs tinc moltíssima feina d’ací per allà, ja que he tingut l’oportunitat de portar els versos de Vicent Andrés Estellés amunt i a baix, i hem estat fora de les nostres fronteres Suïssa, Croàcia, segurament també farem Alemanya, Mèxic, Bèlgica, i després Euskal Herria i Galícia, i comarques de tot el domini lingüístic, les comarques més properes a Alcoi, i de fet a Alcoi també estarem la primera setmana d’octubre que portarem l’espectacle ‘La paraula viva i amarga’, i serà una oportunitat per a tornar a la comarca, que sempre som bon acollits.

• Les teues cançons són sempre en valencià. En la situació que estem actualment, que pareix que estem tornant enrere, per què és tan necessari que defensem la nostra llengua i s’utilitze en àmbits com la música i la cultura?

Per a mi sempre ha sigut un acte de naturalitat. Si pense, somie o estime en valencià, és estrany posar-te a escriure una cançó en una altra llengua que no forma part del teu ADN. A més a més, tenint en compte la persecució que s’ha fet des de l’extrema dreta i la dreta extrema, i que eixos fantasmes tornen a tota Europa ara mateix, doncs, és més important que mai reivindicar a un poeta com Vicent Andrés Estellés, que ens parlava d’assumir la veu d’un poble i eixa veu és en valencià.

• A més a més, és que tu eres un exemple de que es pot triomfar fent música en valencià fora de les fronteres on es parla, ja que com has dit anteriorment vas de gira per molts països.

I tant. Una cosa no lleva l’altra. Moltes vegades es comet el prejudici de pensar que la nostra llengua és una llengua d’autoconsum, i la veritat és que no. Estem parlant d’una comunitat lingüística de 12 milions de parlants, i aleshores, quan vas a altres països d’Europa, tampoc és que siga una de les llengües més xicotetes. No tenir un estat darrere no implica no tenir una cultura forta i important, tenint en compte que tenim un segle d’or darrere, i això significa que moltes cultures ens miren als ulls i ens interpel·len de tu a tu.

• Per a finalitzar, i tornant al llibre ‘La veu d’un poble’, on pot aconseguir-se?

Es pot aconseguir en qualsevol botiga especialitzada, també a les presentacions i als espectacles que estem rodant per tot el país, i estem ja celebrant la tercera edició.

Notícies que el poden interessar

Rosa García “El més important és que el benefici se l’emporte la ciutat”

Begonya Vicent, professora: “La desafecció cada dia és més gran”

EL GRAT ja està al carrer amb nous continguts