Francisco Badía: Increïble creador de talles metal·lúrgiques
Els nostres artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón
Nascut a Foios l’any 1906, ens trobem davant d’un dels millors representants d’escultura abstracta elaborada amb bronze que durant la seva gran carrera artística ha creat grans obres que han perdurat a la memòria fins i tot, després d’haver faltat i que se segueixen exhibint avui dia en diferents llocs.
Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on arribaria a prendre contacte amb Josep Renau, Rafael Pérez Contel i els germans Arturo i Vicente Ballester Marco. En aquesta línia avantguardista va militar al partit comunista, a Acció d’Art i a la Unió d’Artistes i Intel·lectuals, treballant com a cartellista de la Segona República Espanyola durant la guerra civil al seu taller instal·lat al convent de Sant Gregori de Russafa. A més, va ser un artista políticament compromès i militant durant la República i la Guerra Civil que, posteriorment, es va exiliar a París, on la seva obra, es va orientar decididament cap a un expressionisme estretament lligat als pressupostos estètics surrealistes, amb una forta important existencialista, proper a escultors com Alberto Giacometti i Germanie Richier’, en paraules de Juan Ángel Blasco Carrascosa, comissari de la mostra. La seva evolució posterior el portaria a terrenys propers a l’abstracció.
La seva obra en bronze petit, especialitat en què Badía és considerat el més important escultor espanyol, sense oblidar el seu treball a escaiola, terracota o fusta, és una de les més rellevants del país, ja que va ser un dels artistes impulsors d’aquesta especialitat, és per això que ens trobem davant d’un gran artista referent quant a escultura.
Durant la seva estada a París abandona les influències mediterrànies per endinsar-se en un llenguatge expressionista i surrealista. La preocupació va ser essencialment antropològica: el profund drama existencial de l’home modern. La seva obra escultòrica aconsegueix crear una sensació d’irrealitat pròpia d’un món deteriorat i artificial habitat per personatges recargolats i deformes, modelats lentament i obsessivament: homes i dones drets o caminant, estàtiques efígies de toreros, com les dues que formen part de la col·lecció escultòrica. Cap al final de la seva trajectòria Badía realitza les seves obres més abstractes, consistents en urbs, estructures conformades per esquemàtiques carcasses a manera d’entramats horitzontals i verticals, bastiments o esquelets que remeten a la massificació de la ciutat, a l’angoixa de viure urbà. És aquest el cas de l’obra Figura, que juntament amb les dues anteriors ofereixen una visió transversal de la seva evolució artística.
La seua obra es presenta com una de les més importants dins de l’escultura valenciana de la Segona República espanyola. Tot i això, no compta amb gaires exposicions però una gran multitud de la seva obra es presenta al Museu del Campus Escultòric (MUCAES-UPV), on s’exhibeixen obres impressionants que el col·loquen com a veritable geni de l’escultura adorant-lo pel que és; Increïble creador de talles metal·lúrgiques.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi