Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà
Als qui ens agrada viatjar, i la curiositat ens mena a conèixer la història i gaudir del patrimoni, una de les primeres coses que fem en arribar a un lloc és cercar i visitar allò que en diem Centres d’Interpretació (CI). Aquests espais sempre ens aporten informació molt valuosa sobre el context, informació que ens ajudarà a entendre millor tot allò que anem a veure i que se’ns mostra
A tot arreu de les nostres comarques en tenim, com ara, i per posar algun exemple, el de la Font Roja (Alcoi), Molí de l’Oli (Cervera del Maestrat), Covetes dels Moros (Bocairent), Interpretació del Vidre (L’Olleria), Palau Reial de Vivers (València), Molí de la Vila (Racó d’Ademús), Riu Sénia (Sénia)….Tots ells tenen com a objectiu principal l’estudi, la gestió i la difusió d’aspectes materials i immaterials de la nostra cultura i patrimoni.
La comarca de l’Alcoià, i des del 26 de març de 2022, compta amb un nou CI, el del poble de Camp de Mirra. Efectivament, es tracta del Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà. Història i Etnografia, ubicat en una casa de llauradors del poble, construïda a finals del segle XVIII, i que originàriament degué pertànyer a uns terratinents de Biar. L’Associació del Tractat d’Almisrà la va comprar l’any 1986 i, a poc a poc, va anar rehabilitant-la. I val a dir que ho va fer amb molta cura, respectant al màxim el seu estat originari i conservant la seua estructura, formada per planta baixa, primera planta, terrat i bodega.
El resultat és que aquest casalici ha esdevingut un espai físic on explicar, posar en valor i donar a conèixer l’esmentat fet històric, ocorregut, com ja és ben conegut, en aquest poble un 26 de març del 1244, entre Jaume I el Conqueridor i el seu gendre l’infant Alfonso de Castella. En aquest museu s’hi mostra al públic cartells, auques, retalls de premsa, publicacions, postals, còmics, trofeus, diplomes i reconeixements, unitats didàctiques per a l’ensenyament… tota mena de materials que s’han generat al voltant d’aquesta representació, que s’inicià l’any 1976 i que enguany farà 48 anys. En una sala gran i espaiosa, s’hi poden contemplar tots i cadascun dels cartells -molts d’ells elaborats per reconeguts artistes- que han convocat cada any l’esmentat Tractat. I, a més a més, un vídeo ens explica l’origen i evolució d’aquesta popular representació teatral, portada a cap, molt dignament, per voluntariosos almisrans.
Però, ensems, també és un museu etnogràfic, i recórrer les diferents estances, la cuina, el menjador, les habitacions… és endinsar-se en la història i evolució del poble, és anar copsant la petjada de la gent d’Almisrà: ací un panell amb fotografies dels monuments de Camp de Mirra; en un lloc destacat la taula del mestre d’escola, entre un crucifix i el mapa de la Península; una mica més allà una estufa de llenya de les antigues escoles; en uns murals fotografies que il·lustren l’evolució del poble; una habitació amb tota mena d’objectes que Romà Francés (Comestibles el Rull) va anar col·leccionant de la seua botiga: botelles, licors, sabons, capses metàl·liques de galetes, balances, bótes de sardines…; més enllà la increïble i ben conservada màquina de fer cine del poble; un armariet encastat en la paret serveix per a mostrar tota mena de cresols, llànties, comptadors, endolls i clauetes de la llum; a sota de l’escala el rebost-pastador, amb tots els estris que es feien servir per fer el pa….
Passem a la part de darrere, i ens hi trobem una estança dedicada als conreus més importants del poble: l’olivera, la vinya i els cereals. En diferents panells se’ns explica l’activitat comerciar de l’oli, el vi i els seus derivats, com els licors i aiguardents. Com a mostra, i en diferents prestatges, una col·lecció de botelles de la Fàbrica de Jarabes J.M Ferrándiz de Camp de Mirra, al seu costat uns tonells de fusta, botiges, barrilets, embuts, una col·lecció d’etiquetes de botelles de Destilerias Berenguer i un calendari de 1965 de Destilerias Molina, totes dues de Beneixama.
En la paret d’enfront, unes imatges amb textos ens expliquen el treball dels telers, i és ben curiós veure el conjunt de llançadores que s’hi mostren. Al bell mig de la sala un enorme i ben conservat ordidor de fusta. I és que val a dir que, entre la meitat de la dècada del seixanta i una mica més de la dels noranta del segle passat, a tots els pobles de la vall d’Almisrà va haver gent que treballant, a casa o en petits tallers, amb telers o amb altres oficis al voltant del tèxtil, es guanyà bé la vida. Al Camp de Mirra van arribar a haver-hi entre 125 i 130 telers, poca broma! que feien tela per a fàbriques de Banyeres i Biar. Gràcies a aquesta activitat industrial, que donà molta feina al poble, es va frenar el despoblament i es va mantindre la població més o menys estable.
Però la joia etnogràfica de la casa és sens dubte la bodega o celler. En aquest espai és on s’hi han col·locat la majoria d’eines i atifells relacionats amb l’agricultura. Aquells que ja tenim una certa edat, en veure aquesta mostra no podem més que recordar la nostra infantesa. En aquells anys molts dels objectes ací exposats eren d’ús habitual, com ara: aixades, llegones, feixos, balances, vencills, sogalls, llences d’assenyalar, espardenyes, cistelles, sembradores, cafissos, aixavegons, caragoles, cabassos, cistelles, tagzims, aigüeres, sàries, argamells, morrions, barcelles, tabaquets… Però, a més a més, afortunadament també s’hi conserven els diferents dipòsits per a l’elaboració del vi, així com les eines que es feien servir com, entre altres, dues premses.
Hores i hores podríem estar en aquesta bodega observant la gran quantitat de peces que se’ns mostren. Moltes d’elles fetes d’espart, una fibra vegetal molt utilitzada llavors per llauradors i ramaders. Dominar l’espart era tot un art: “Qui treballa l’espart, mai es veu fart”, encara que “Qui vol entendre aquest art, ha de dur el barret d’espart”. Alguns jornalers es guanyaven la vida recollint aquesta planta herbàcia de les nostres muntanyes, i després la venien al cru o acordillada. Els llauradors aprofitaven els dies de mal oratge, quan no podien anar a treballar al bancal, per fer corda i llata: “Si el Reconco està albardat, fes bon foc i pica espart”. Per això, no debades, conservem una dita que diu: “Banyeres cau de raboses, Beneixama la llobera i entre el Camp i la Canyada tota la gent espartera”. I és que la fibra de l’espart es feia servir per a mil coses, si cloc els ulls encara puc veure a ma mare, amb un fregall d’espart a la mà, netejant tota mena de perols i cassoles. Cadascuna d’aquestes eines, atifells, accessoris, enginys, estris, ferramentes, peces, objectes… tenen al darrere tota una història. Una història que no podem oblidar, perquè encara forma part de la història personal d’alguns de nosaltres, i si més no també de la dels nostres avantpassats.
Ara, i gràcies a aquest CI, generacions i generacions d’almisrans i gent que hi vaja d’altres pobles a visitar-los, a més de conèixer què va significar aquell fet històric medieval, podran fer-se una idea de com vivien els nostres avantpassats al llarg de gran part dels segles XIX i XX. Ara aquest centre fa justícia, posant en valor la importància històrica de Camp de Mirra: Primer lloc històric del País Valencià, títol que li concedí la Generalitat Valenciana. Un poble petit de les Valls de la Mariola Nord que vindica, amb tota la raó del món, un destacat lloc en la nostra història.
No deixeu de visitar aquest casalici, i els mestres i professors feu el favor d’afegir en les vostres programacions una visita al Camp de Mirra, per portar el vostre alumnat a visitar aquest CI. Us puc garantir que paga la pena veure aquesta casa de llauradors, convertida en un museu etnogràfic. Aquest Centre d’Interpretació està al carrer del Raval 11 de Camp de Mirra, (web: www.tractatalmisra.com/centre-iterpretacio) i es pot visitar tots els dissabtes d’11:00 a 13:30 h, o qualsevol altre dia de la setmana previ avís (Telèfon de contacte: 666 479 046, Romà Francés).
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi