Els centres educatius públics estaran de vaga el 23 de maig
Aquesta vaga s'ha convocat per millorar les condicions laborals dels docents de la pública, frenar les retallades, defensar el valencià, i rebutjar el districte únic segregador. Totes aquestes mesures están dins de la nova llei coneguda de 'llibertat educativa' i 'concòrdia'
Durant el dijous 23 de maig els centres educatius públics valencians estaran de vaga, principalment per tal d’aturar les polítiques regressives que està duent a terme el govern de la Generalitat del PP i Vox.
Segons informen totes les institucions convocants, “no podem permetre tots els atacs que l’educació pública està patint”.
Entre aquests atacs estan les condicons del personal docent. Ells mateixos demanen increments retributius, reducció d’hores lectives per a docents majors de 55 anys, supressió de la burocràcia, augment de les plantilles i una baixada generalitzada de ràtios per posar fi a les massificacions, les agressions i la conflictivitat a la qual no es dona cap solució.
En aquesta vaga també hi ha espai per al pla edificant, ja que, argumenten que: “Les xiquetes i xiquets estan patint riscos en els nostres centres escolars, perquè, fins i tot les obres més urgents s’estan dilatant en el temps. Com a conseqüència, s’ha compromés la integritat estructural dels edificis i la seguretat i benestar de tota la comunitat educativa: goteres, trencament i oxidació de tanques exteriors, falta d’instal·lació d’aires condicionats i d’adequació dels edificis a les condicions de l’emergència climàtica, desperfectes als sòls del pati que ja han ocasionat accidents, sostres que cauen a trossos… Els espais educatius estan en perill”.
Un altre dels temes pels quals es fa la vaga és el valencià, i és que, la comunitat indica que: “Per a nosaltres, la «llibertat educativa» és la que es caracteritza per l’absència de dominació d’una llengua sobre l’altra i la proposició de llei que proposa PP-VOX agreuja encara més la situació de bilingüisme asimètric que patim al nostre territori. Ara per ara, i després de més de 40 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, continuem observant casos d’un inacceptable maltractament dels drets de les persones al coneixement i l’aprenentatge en la nostra llengua. La capacitació per a “utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis» és un dret que ha d’estar garantit a tot l’alumnat tal com prescriu la LUEV. Per corregir aquest bilingüisme asimètric, són necessàries actuacions de compensació envers la llengua pròpia i oficial que es troba en situació de minorització tant a nivell de planificació educativa com a nivell d’usos, i l’administració educativa no pot eludir la seua responsabilitat”.
Les retallades en l’educació pública ja és una realitat, i això s’està comprovant en l’últim anunci de Generalitat sobre que anava a suprimir 200 classes dels centres públics, incloent-hi aules a infantil, primària i escoles oficials d’idiomes.
En aquesta vaga també es mostrarà la repulsa al districte únic segregador: “Considerem que eliminar les zones escolars en l’admissió dels alumnes va en contra de la llibertat d’elecció de les famílies i sols afavoreix la selecció de l’alumnat i de les famílies de determinats centres educatius concertats. Una mesura que, per a la Plataforma, és altament segregadora i provoca que l’alumnat es concentre en uns centres educatius en detriment d’altres que poden perdre matrícula, i per tant aules i mestres. L’educació pública està ja patint les retallades. El districte únic ha estat la mesura que ha servit com avantsala a la privatització de l’educació, fonamentada en termes mercantils d’oferta i demanda i a les retallades d’unitats i professorat en la pública. Advertim que quan s’apliquen mesures com la zona única i no hi ha reserva de places, el sistema educatiu acaba segregant la infància en funció de les possibilitats econòmiques, creant els centres de tipus A i els centres de tipus B; es reforcen també els centres guetos i això és incomplir un principi bàsic com és la igualtat d’oportunitats. Així mateix, la zona única provoca desplaçaments innecessaris en vehicles privats de l’alumnat i ocasiona caos i contaminació als nostres pobles i ciutats, mentre que les zones escolars afavoreixen que les xiquetes i els xiquets s’escolaritzen al seu barri, un espai emmarcat en el seu entorn més proper i en la comunitat en la qual viuen, criteri principal de les famílies a l’hora de triar escola”.
Totes aquestes mesures estan dins de la nova llei coneguda de ‘llibertat educativa’ i ‘concòrdia’, una llei que en conclusió “atempta contra els drets de la comunitat educativa i que perverteixen el significat de la paraula ‘llibertat'”.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi