Lluci Juan: “Per a mi l’art és un espai de llibertat per a l’empoderament individual i col·lectiu”

Lluci Juan és una artista visual nascuda a Aielo de Malferit l’any 1987. Llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles a la UPV, va fer el postgrau Expert Universitari en Gestió i Mercat d’Art Contemporani i un Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València

Al seu currículum ja figura haver realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives, ha rebut premis en diferents disciplines artístiques i es pot trobar la seua obra a col·leccions internacionals públiques i privades de diferents països, a la vegada que duu a terme tasques com a gestora cultural, jurat d’art, comissària d’exposicions, entre altres.

Les seues obres es formalitzen de maneres molt diferents, des de les tècniques tradicionals de les belles arts fins a processos participatius i performàtics, però el més important són les característiques conceptuals i relacionals dels projectes.

La seua experiència vital, els fets que li ocorren, marquen el seu art, que integra a partir de successos i fets personals, així com allò que afecta la societat, i assenyala que “per a mi l’art és un espai de llibertat per a l’empoderament individual i col·lectiu”, i deixa constància de què “em permet pensar uns plantejaments que no podria fer en un altre lloc”. I, a més, això li permet analitzar de manera crítica el que li envolta, de la societat “per poder extraure conclusions, trobar un posicionament i provocar el canvi social”.

Els problemes propis de la seua realitat conformen els seus interessos. Està molt unida a la cultura popular, la de base, “molt important per vertebrar el territori, per la identitat del poble valencià”, i junt amb això apareix tot allò que li interessa, com les qüestions de gènere, la perifèria i el sistema cultural establert… i amb tot configura el seu art.

Ara fa uns mesos que està a Madrid, el que qualifica de repte, però el seu poble i el seu taller a Aielo estan sempre presents i manté un continuat contacte. Eixe Aielo de Malferit al que per circumstàncies personals va tornar una vegada acabats els estudis universitaris, quan la majoria d’estudiants agafa el camí de l’Erasmus.

Potser xocava el no seguir el camí que es podria considerar ‘lògic’, perquè possiblement es relaciona amb la cultura popular i no amb l’avantguarda, però ella va tirar endavant i es va trobar amb els avantatges de les noves tecnologies, com internet, i el que és principal, amb una collita de gent que volia fer coses, amb molt activisme a la comarca, que va comportar interessants processos de creació. A més, Aielo va ocupar la Capitalitat Cultural Valenciana el 2022, que va incidir en projectes culturals. “Els llocs xicotets han de tindre les mateixes oportunitats”.

Parlar dels treballs de Lluci ens porta a ‘Dones al carrer’, un projecte participatiu amb les veïnes de poblacions rural o barris antics que conten les seues vivències en l’espai públic i dona veu a la població femenina, amb la realitat que moltes vegades acompanya aquestes zones, marcades encara més per una societat patriarcal i amb més desigualtat de gènere.

I ‘Brodant la revolta’ és un projecte participatiu d’art contemporani amb el qual es va eixir al carrer a brodar pancartes amb missatges feministes i de consciència de gènere. Tradicionalment, el brodat s’associa a les dones, bé en casa o en les primeres activitats remunerades, i l’objectiu era que a partir d’aquesta activitat el projecte servira per a convertir-se en un lloc de reunió de dones de diferents generacions, compartint experiències.

Un altre projecte és ‘El Museu Íntim de les Històries Mai Contades’, una proposta visual i narrativa que parteix d’històries i d’objectes quotidians, amb les dones com a protagonistes.

Aquest són tres propostes que ara, quan acabem de commemorar el Dia Internacional de la Dona, destaquem, però en són moltes més i molt interessants, que es poden trobar a la seua pàgina web, com són El Taller d’Art, Les Ferides del Taller, Malabar d’artista, Talent Visible, Obra gràfica i Macroprecarització Cultural. I és que, la precarietat en la qual es troben els artistes, a partir de la seua experiència personal, és una qüestió en la qual incideix i li preocupa.

Com també li preocupa eixa estesa idea que la cultura és gratuïta, “que pugues anar gratis a gaudir de la cultura no vol dir que siga gratis”. Per aconseguir o lluitar, considera que la unió fa la força, “en un sector en el qual estem en precari no pots lliurar batalles individuals”.

Notícies que el poden interessar

Reflexió sobre política cultural perifèrica i rural a les obres de Lluci Juan

Bocairent acull la setena edició de l’encontre d’ambaixades de Moros i Cristians

Lluci Juan porta el fang de la Dana a ARCO