8 de març, Dia de la Dona
Sonet per José Antonio Tomás
El proper 8 de març se celebrarà el Dia Internacional de la Dona. Si fem un poc d’història haurem de recordar que és una commemoració que es va iniciar l’any 1857 per una vaga de treballadores nordamericanes. Uns quants anys després, el 1911, l’incendi d’una fàbrica a Nova-York on treballaven més de cinc-centes persones, i on van morir més d’un centenar d’obreres, va ser el motiu de noves reivindicacions. Com les dones aportaven molt, amb el seu treball -tant el remunerat, com el domèstic- al creixement de l’economia, reclamaven millores que no tenien. També volien tenir el dret a participar del sufragi universal, és a dir, el dret al vot.
Amb la revolució industrial, molts sectors populars de la població femenina van començar a fer treballs assalariats, encara que aquest primer moviment no les dispensava de les responsabilitats que tenien amb la seua família, ni de les feines domèstiques de la casa. A mitjants del segle XIX aparegueren moviments de dones que exigien que es reduira la jornada laboral, així com que es posara límit en l’edat de treballar dels xiquets (gent molt joveneta). Volien prohibir també que les dones treballaren per la nit; al temps que reclamaven una imdemnització pecuniària en els accidents laborals, i mesures per prevenir-los.
El 1975 l’ONU va reconéixer de manera oficial el 8 de març com el Dia de la Dona. A poc a poc i amb el pas dels anys han anat consolidant-se totes aquestes reivindicacions de la dona, de manera que a dia de hui està gaudint d’uns drets que mai no havia tingut. Encara li queda molt de camí per recórrer si vol estar al mateix nivell del sexe masculí, sobretot als països menys desenvolupats, on la dona encara és considerada inferior, i és una víctima en diversos aspectes.
La discriminació que té la dona al món en general, per sort no la tenim a Espanya . Ací la nota més discordant està en la violència i els assassinats que venen produint-se any rere any, i que sovint podem veure’ls als mitjants de comunicació, com la premsa i la televisió, per la qual cosa s’haurien de prendre mesures més potents per evitar-ho.
Al arribar el Dia de la Dona, els hem de dedicar el nostre reconeixement. Per això convindrà que construïm junts un camí cap a la igualtat entre l’home i la dona que estiga basat en els Drets Humans. Així com acabar en tots els prejudicis que divideixen la societat en aquest tema. Personalment, els hi dedique un sonet que enalteix a una dona bella en ambdós sentits, el físic i l’espiritual.
A UNA DONA BELLA
Esvelta i femenina la silueta
com una sílfide fina i formosa.
És tan dolça i fragant com una rosa;
divina, amb els perfums de la violeta.
Uns ulls marrons i grans, la fan coqueta,
té una cara bonica i harmoniosa.
Quan camina ho fa de manera airosa,
és elegant, simpàtica i discreta.
Ideal tenir-la com a muller,
ja que eternament resulta graciosa
i veure-la sempre és un grat plaer.
És molt bella, molt bona i virtuosa;
melodiosa es la veu i tot el ser,
una dama exuberant i preciosa.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi