Toni Francés: “Hem d’alçar la veu per reivindicar tot el que ens queda per construir com a país”

S’acaba d’encetar una nova legislatura, la quarta per a Toni Francés com a alcalde d’Alcoi, i ja hi ha molta feina damunt la taula. El primer edil de la ciutat repassa l’actualitat alcoiana amb El Grat

• La ciutadania ha donat una nova oportunitat als socialistes per a fer govern, encara que enguany en coalició amb Compromís. Satisfets pels resultats?

No. Esperàvem un altre resultat. Va ser una legislatura molt complicada, marcada per la Covid i per molts esdeveniments com la Guerra d’Ucraïna i l’augment dels preus, i va ser una legislatura de crear molt i aconseguir moltes coses, però aconseguir-les en paper. La ciutadania no les ha pogut veure perquè encara no s’han fet realitat, i no hem sigut capaços de traslladar-los tot el que anàvem a fer, i tot l’èxit de gestió. Perquè crec que s’ha fet una gestió extraordinària. Això ens ha passat factura perquè hem parlat en plànols diferents. Quan parlàvem que Alcoi estava liderant un procés de canvi, de transformació, que érem una ciutat reconeguda, això no es veia en el dia a dia, i és un dels erros que he comés, jo concretament com a màxim responsable del govern. Ara estem en una situació diferent perquè encarem una legislatura que serà tot el contrari, de veure els resultats, tot allò que hem treballat als últims anys, i que siguen realitats que milloren el dia a dia dels ciutadans. Per tant, no estic satisfet en el resultat, i pense que en unes eleccions la ciutadania mai s’equivoca, ens equivoquem els polítics, i assumisc la part que em correspon, les meues errades, però a diferència de molts governs de progrés que hi havia en Espanya, els alcoians ens han donat l’oportunitat de corregir i de demostrar de què és capaç de fer un govern de progrés per transformar la ciutat. Eixe és el repte que tenim aquests quatre anys.

• Doncs ara hi ha quatre anys per a rectificar, però com hem dit anteriorment, amb coalició amb Compromís. Esteu contents d’aquests companys de viatge?

Estem molt contents, i ho dic sincerament, perquè jo ja he tingut experiències de governs de coalició i la veritat que moltes vegades ho diem, que no pareix un govern de coalició, sinó, un govern, amb el qual ho compartim tot, ens consultem, dialoguem, anem de forma coordinada. Som un govern únic format per dos partits.

• Entrant un poc en polèmiques. Una de les més sonades en aquest inici de legislatura ha sigut l’anul·lació de l’ordenança de peatonalització. Ara l’Ajuntament ha anunciat que va a recórrer aquesta sentència, però, quins són exactament els passos que s’han de seguir?

Encara no hem requerit, perquè encara no estem en el termini per a fer-ho. Hem de revisar tot el que s’ha fet. Hem de tenir en compte que la sentència no diu que l’ordenança és roín, no diu que l’ordenança siga il·legal com s’ha dit, sinó que durant el procediment no s’han seguit tots els passos com s’haurien d’haver seguit i, per tant, hi ha que veure jurídicament que s’ha fet mal per a poder-ho rectificar. El que volem és que, independentment d’eixe recurs, replantejar amb el conjunt de la ciutadania el model de ciutat que estem treballant perquè hem de tenir tots clar que la llei ens obliga a tenir una zona de baixes emissions, que suposa la restricció del trànsit en algunes zones perquè hem de complir un objectiu que és ineludible, governe qui governe, que és reduir entre un 10 i un 15% les emissions de CO₂ a conseqüència del trànsit, que és la principal font de contaminació que tenim en la ciutat, i hem de fer-ho si o si, i suposa canvis en la ciutat, en la mobilitat, i que tots hem de posar de la nostra part. Hem de comportar-nos i entendre la ciutat de forma diferent de com l’hem entés fins ara. Hem d’obrir eixe diàleg per a ser conscients de la responsabilitat que tenim davant el canvi climàtic i la salut de totes i tots.

La llei ens obliga a tenir una zona de baixes emissions, que suposa la restricció del trànsit en algunes zones perquè hem de complir un objectiu que és ineludible, governe qui governe, que és reduir entre un 10 i un 15% les emissions de CO₂ .

• Aleshores, si l’Audiència Nacional, encara que es faça el recurs, anul·la l’ordenança, què passaria?

El que hem de fer és una norma superior a la peatonalització, que és la de zones de baixes emissions, que tenim l’obligació de fer com a ciutat de més de 50.000 habitants. En eixa nova ordenança hem d’acordar amb el consens més gran possible les restriccions del trànsit que s’han d’establir a la ciutat. Es parla molt de consens, però, jo no crec tant en el consens en aquests temes, sinó en majories àmplies perquè quan tu vols transformar, fer canvis substancials, i avançar de forma important, moltes vegades el consens és impossible, per exemple, Vox mai estarà d’acord perquè nega la major, que és negar el canvi climàtic. Per tant, no serà possible, però si una majoria lo prou ampla sabent que les mesures que prendrem suposaran restriccions i canvis a molts ciutadans que hauran d’assumir-ho. Sempre pose un exemple: quan es va prohibir fumar en els espais públics tancats, molta gent estava en desacord, i haguera sigut impossible fer eixa llei en consens, perquè cadascú entenia que fumar formava part de la seua llibertat, igual que per a molts madrilenys la llibertat és fer-se una cervesa, per a molta gent la llibertat era fumar on volia. Hui dia tots entenem que fumar no és un dret, que tu pots fer-ho, però sense afectar a la salut d’altres ciutadans. Amb la contaminació passa igual.

• Continuant amb polèmiques, ara passem al carril bici. Ja porta uns mesos de funcionament, quina és la valoració de l’Ajuntament?

Doncs està funcionant millor del que pensava. Ara estem rebent dades d’ús objectives del carril bici superiors a les que s’esperaven i la veritat és que està fent el que volíem, dit d’una forma ràpida, ser una via de comunicació, de transport, de mobilitat segura, per als conductors, com per a la ciutadania, i perquè s’utilitzen els vehicles de mobilitat personal. A més a més, estem molt contents perquè la Generalitat Valenciana del president Mazón haja reconegut el carril bici d’Alcoi com el millor projecte de la Comunitat Valenciana.

• Això precisament anava a preguntar. Que com és possible que PP i Vox feliciten aquest projecte, però que en altres ciutats s’estiguen llevant el carril bici?

Per una qüestió molt fàcil. On estan llevant el carril bici és per una pressió de l’extrema dreta, de Vox, que són negacionistes del canvi climàtic, i entenen que la salut de la ciutadania no importa, i aquesta valoració, encara que siga d’un govern del PP, l’han fet professionals i tècnics experts en mobilitat que entenen que és un gran projecte.

• Seguim parlant de projectes, però en aquesta ocasió de quins van a fer-se durant aquesta legislatura.

Tenim molts i molts venen de l’anterior legislatura, que hem treballat molt per a fer-los realitat, i ara veurem tot el que hem anunciat aquests quatre anys passats. Un dels més importants, que ja és una certesa absoluta, és la remodelació del tren Alcoi-Xàtiva. Sempre tinc un record d’infantesa de quan tenia 4 o 5 anys, en una de les primeres manifestacions que vaig anar amb mon pare perquè no es tancara la línia Alcoi-Xàtiva, i va ser una manifestació massiva que va fer Alcoi. Aquesta manifestació va fer que s’aturara la paralització de la línia, i des d’eixe moment s’ha mantingut, però no s’ha invertit ni un euro en 40 anys. Ara tenim la inversió més gran de la història, de 100 milions, que ja està licitat, i abans d’estiu començaran les obres i crec que canviarà la mobilitat d’Alcoi, i de la comarca i ens connectarà amb València i amb una qualitat de servei competitiva.

A partir d’ahí, en aquesta legislatura també finalitzaran les obres de Rodes, la millora de l’accés nord, amb la nova rotonda, o l’accés sud que es millorarà des de la rotonda del Molinar fins a Germaine que també executarem amb els Fons Europeus. Tots els projectes de sostenibilitat, com el projecte de naturalització de la ciutat que és importantíssim. L’ampliació de l’Hospital que és tan necessària, o l’ampliació del Centre de Salut de la Bassa. A més a més, també serà clau el tema del sòl industrial, tant el que vam dir, amb la finançament del Pla General, l’aposta pel polígon mancomunat, i també per l’opció del d’Alcoi sud, que seran claus en aquesta legislatura.

• Per a fer tots aquests projectes fan falta diners, i malauradament, la Rosaleda va a emportar-se una bona part. Quina és la seua opinió respecte a què el govern actual haja de rectificar els errors de l’anterior govern del PP?

Hi ha una dita que diu que “qui la fa la paga”, però en política no s’aplica sempre. Al final els alcoians i alcoianes pagarem les conseqüències de la prepotència d’eixe govern del PP de fa 20 anys que va fer una plaça il·legal. Seran vora 5 milions d’euros que hem d’invertir. La part positiva, si n’hi ha alguna, és que aquesta és una plaça que no és una zona verda, que no és accessible, recuperarem un espai verd per a la ciutat, una plaça accessible per a tots, i un espai de convivència que ara no ho és i, per tant, una millora important per a la ciutat.

• Però, pel que fa als diners, haver de gastar 5 milions d’euros de les arques públiques, pot afectar-nos?

Evidentment, perquè és una inversió importantíssima i hem hagut d’ampliar el préstec. És cert que és per a reparar una il·legalitat del PP i que mai, cap dels seus responsables polítics com Fernando Pastor, que era regidor d’Urbanisme, mai ha demanat disculpes, ni ha dit que s’ha equivocat, ni s’ha penedit. I dic d’ell, perquè era d’eixa època, i crec que és l’únic que continua en actiu, perquè els altres responsables ja no estan en política, però ell encara està en política i podria dir molt de per què li van regalar eixa obra a Ortiz.

És cert que és per a reparar una il·legalitat del PP i que mai, cap dels seus responsables polítics com Fernando Pastor, que era regidor d’Urbanisme, mai ha demanat disculpes, ni ha dit que s’ha equivocat, ni s’ha penedit.

• Canviant completament de tema, d’ací a poc temps es celebra el dia del País Valencià, el 9 d’Octubre. Per què és important celebrar aquest dia?

Sempre és important no? Encara que s’ha de fer cada dia, però eixe dia hem d’alçar la veu per reivindicar tot el que ens queda per construir com a país, i tot el que ens queda per fer per la nostra llengua, la nostra cultura, i per a tot el conjunt de la societat valenciana, però, jo crec que enguany, ha de ser molt més especial davant la situació que estem vivint, que és molt preocupant veure com tenim un govern que davant qüestions que ja estaven superades, com la del valencià, o de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, torna a intentar a utilitzar la llengua com a arma d’enfrontament entre valencians i valencianes. Encara que el president Mazón haja rectificat a Vox i al seu conseller d’Educació, quan un president de la Generalitat cita a la presidenta de l’AVL per a dir-li com han de ser les normes lingüístiques del valencià, eixa falta de respecte a una institució reconeguda als nostres estatuts, és molt preocupant. Jo no m’imagine a Pedro Sánchez citant al president de la RAE dient-li que ha d’acceptar paraules, crec que això demostra una falta de respecte a la llengua, i al saber que açò no és una qüestió política, sinó que és una qüestió cultural i social i científica, i són els científics de la llengua els que diuen quines accepcions s’han d’aplicar, i intentar que la política influïsca ahí significa que per a ells la llengua és una qüestió menor, que és una llengua menor i que com es parle o com s’escriga, que més dona? Què més dona si algú parla la nostra llengua mal si és una llengua col·loquial d’anar per casa?

• El Grat, som un periòdic que té una identitat clarament valencianista. Creu que és un mal moment per a mitjans o entitats com aquesta, o que estan en perill amb aquest govern autonòmic?

No, en perill no perquè tenim la capacitat de sobreviure a tot, però evidentment, no tindrem, ni tindreu el respecte que s’ha tingut fins ara, perquè per al govern que s’escriga en valencià no li importa. Per a ells la llengua no és important, i per a ells la política lingüística no serà la mateixa i eixe discurs sobre que el que està en perill és el castellà, clar… És tan absurd. El que demostra és eixe menyspreu a la llengua. I ara amb el tema de la utilització de les llengües en el Congrés ha eixit molt a les xarxes, de dir “si en Castellà ens entenem tots, perquè fan falta la resta de llengües?”. Eixes expressions denoten el menyspreu de la llengua perquè per a ells és una llengua menor, perquè per a ells el castellà està per damunt de tot, i que el valencià s’utilitze en els àmbits més col·loquials, per a fer dos acudits, però el que és seriós és parlar en castellà, i això és preocupant.

Notícies que el poden interessar

El ple de la Diputació d’Alacant debatrà una moció de retirada de competències a Alejandro Morant pels seus comentaris racistes

L’ajuntament d’Alcoi decreta dos dies de dol oficial per Isabel-Clara Simó

Alcoi, una ciutat de futur