Les notes de la discòrdia
La partitura de ‘Paquito El Chocolatero’ és sinònim de tradició i festa, però 86 anys després encara sembla que la seua autoria ha causat ombries que perduren en l’actualitat
La tradició festera i musical de les comarques centrals del País Valencià està ben arrelada, motiu pel qual els Moros i Cristians no es poden concebre, tratges pomposos a banda, de la banda de música que els hi acompanya. En aquest sentit, naix tot un gènere musical, la música festera, en el qual, a més de marxes mores i cristianes, s’inclouen els pasdobles, dels quals a la ment de quasi tot lector en ressona un ben imponent i conegut com escoltat arreu del món, literalment.
‘Paquito el Chocolatero’ és sinònim d’alegria i festa, aquest pasdoble contestà no deixa a ningú indiferent i, amb els seus 86 anys de vida, encara menuts i majors l’aconsegueixen taral·lejar. Tanmateix, la seua història amb el pas dels anys presenta algunes ombres que deixa amb un sabor agredolç als familiars del compositor i a qui s’ha encarregat de conservar un llegat musical tan important com és el de Gustavo Pascual Falcó, músic, compositor i fundador de la Unió Musical Contestana.
La vida d’aquesta il·lustre figura no va ser llarga, amb una mort l’any 1946 que va posar fi a una malaltia. No obstant això, durant els 36 anys que va viure va deixar un ric patrimoni immaterial i, a més de dos fills, va deixar orfes aquelles composicions que va crear, en concret aquell ‘Paquito el Chocolatero’, que sense saber-ho s’interpretaria internacionalment.
Per aquest motiu, i després de la seua mort, la Unió Musical va quedar desemparada fins a l’entrada de José Pérez Vilaplana, conegut per tots com ‘El Mestre’, qui va agafar el relleu com a director de la institució musical i va assumir el càrrec amb gran ímpetu, de tal manera que entre aquesta feina es trobava la de garantir el repertori musical que el seu company havia deixat, en aquest sentit, des de la Unió Musical Contestana afirmen que “la música d’un compositor que ha faltat pot desaparéixer i oblidar-se amb ell si no hi ha qui la difonga, i la música es difon interpretant-la”, però per a interpretar-la calia arreglar les partitures per a cada instrument, transcrivint-les a mà, nota a nota. ‘El Mestre’ així ho va realitzar, “tenia una excel·lent cal·ligrafia musical”, i va permetre la seua interpretació en concerts i cercaviles, popularitzant-les.
Tanmateix, la història sembla crear conflictes quan, per un motiu que desconeixen, apunten des de l’entitat musical, ‘El Mestre’ Vilaplana s’inscriu com a autor de les obres davant la Societat General d’Autors (SGAE) l’any 1966, una acció que després canvia, quan l’any 1987 el ‘El Mestre’ li entrega una declaració al fill de Gustavo Pascual per tal que aconseguisquen modificar l’autoria en l’àmbit burocràtic, segons expliquen des de la Unió Musical.
Obres com ‘Navarro el fester’, ‘El ball del moret’, ‘Paquito el Chocolatero’ o ‘Buscant un Bort’, entre altres, i fins arribar a un total de nou, es veuen beneficiades d’aquest canvi, però en el cas de la més famosa, l’autoria d’’El Mestre’ sols queda registrada en un 25%, també per motius que es desconeixen.
Siga com siga, des de la Unió Musical Contestana lamenten que es cree un “conflicte artificial” amb dues persones que ja no estan presents i de les que sols queden les seues aportacions a la societat, a la música i a l’agrupació contestana. Amb tot, ‘Paquito El Chocolatero’, nom que va prendre la partitura quan el cunyat de Gustavo Pascual Falcó la va triar de tres que li’n va oferir, continua sonant ben alt i des de la Unió Musical Contestana porten amb orgull el nom del seu creador, com també ho fan de l’admirable José Pérez Vilaplana.
El reconeixement de Gustavo Pascual Falcó és un fet que mai ha parat, ara, sols queda esperar que obtinga l’Alta Distinció del Consell de la Generalitat Valenciana, tal com es va comprometre el President, Carlos Mazón.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi