Fusta i Color. Ardevinez

Columna d'Art per Josep Sou

«No és difícil ser eloqüent quan  la causa és bona»

Eurípides

El passat dia 28 de març, al COM d’Alcoi, s’inaugurà l’exposició Fusta i Color de l’artista Ardevinez. Una mostra artística d’impactant bellesa que posa de manifest la qualitat de la matèria quan parla per les fines escletxes de la imaginació. El públic assistent gaudí a bastament de la proposta i pogué fruir d’aquesta nova i impactant escenografia colorista.

Una allau de fecunditat creativa. Una subtracció de l’essència que rau al si de la matèria inert, i tot per reviure-la. La càlida acollida dels dicteris informatius que sobrevolen la inspiració. Un murmuri de frases que s’escolten a l’endins dels colors i de la forma. L’aplicació estètica quan centrifuga tantes conquestes llunyanes, tantes gosadies encomanades, tanta luxúria avivada de records, quasi insubstancials, perifèrics o fugissers. 

Exposició per a gaudir sense presses, i amb força calma transitar-la silenciosament. Cada un dels quadres una porció d’elemental vivacitat, o una engruna de totalitat. La vida sencera s’hi mostra al través de la pintura quan diversifica els retalls de la fusta expressiva. 

Tots els quadres ensems insinuen un immens calidoscopi vital, físic, fins i tot estructural. L’univers que s’eixampla per virtut del tractament artístic. La plàstica performativa al servei de la causa de la sensibilitat. O com un joc d’alliberar la càrrega significativa en favor del regal de la sola contemplació. La veritat. Allò comú i corrent. La fidelitat als principis de versemblant humanitat. Tot discorre, als quadres, com un reclam per a gaudir de l’elemental gràcia que ens convoca. 

I l’artista Ardevinez substancia de forma magistral, des de la feinada immensa, les virtuts aleatòries de la forma. El cabdal significatiu viu, certament, al mateix nucli del quadre. La passió de dir les coses com son…encara que amb la mutació per l’acció creativa. Dir les coses «quasi» com son, però ferides per la màgia plàstica de la pintura.

«Cada dia és una petita vida…», ens diu el gran poeta Horaci. I bé és cert. Però cal viure-la amb la intensitat deguda. Clar. I això és el que s’hi desprèn darrere la contemplació de l’obra de l’artista Ardevinez: intensitat… unes ganes ferotges de transformar aquest món en un lloc més dolç i habitable. El color irromp a sobre de la fusta, o de la matèria, amb una vehemència referencial: detreure la vitalitat d’allà on s’ajupa i servir-la renovada i bel·ligerant per a la recreació dels mots de l’existència. Color i forma de la mà. Eloqüència sintàctica que referma la intenció de formalitzar un llarg episodi de llenguatge connotatiu, i tot des de la denotació formal matèrica i expressiva.

És un luxe caminar entre les obres que abelleixen les parets a la sala del COM. Cada racó conté un munt d’experiència. L’imperi de la fusta amb voluntat orgànica: els elements guarden, junts, la singularitat de l’aventura comuna.

I les mans, les de l’artista Ardevinez, executen un concert harmoniós quan engalza les petites notes constituents de la fantasia coral. Un treball «quasi domèstic» que reviu l’entrellat íntim de les emocions capitals. La praxis com a motor funcional a l’hora de convocar la memòria. La fundació dels equilibris per a parlar, just i precís, de les coses de la vida, de la nostra i de la de tots. La veritat nua, o bé insinuada al través dels vidres cristal·lins d’un vell calidoscopi… tan acolorit: « …l’origen de la intel·ligència dels homes resideix a les seues mans…», assegura Anaxàgores. I nosaltres, modestament, amb ell.

I hem d’agrair la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, així com a l’Ajuntament d’Alcoi, l’acció que desenvolupen al voltant de la cultura plàstica del nostre poble, tot fent-nos partícips de l’emoció de l’art.

Notícies que el poden interessar

VerdCel presenta el seu nou disc

Menuts i grans gaudeixen del taller d’Astronomia amb Gaspar Joan

El Centre Ovidi Montllor celebra la I Festa Isabelina