Rosa Martínez Artero: Entrada cap al misteri i alliberament del silenci
D'origen murcià i nascuda l'any 1961, doctora en belles arts formada a la facultat de BBAA de Sant Carlos a València, ens trobem davant d'una artista plena d'espiritualisme i misteri que fa que les seves obres cobren tota vida mostrant-les com a veritables finestres cap a la realitat dels sentits
Quan parlem de la pintura d’Artero, parlem de llenços i llenços que conviden tots els espectadors observadors del seu art a desviar-se de la visualitat d’aquest torrent d’imatges digitals davant les quals ningú no s’atura a observar, acudint a la mirada presencial sobre la pintura, un mirar lent i assossegat que ens permet establir un diàleg íntim i personal, joiós i gratificant.
La seva pintura tracta la persistent experimentació amb la llum, considerada un factor crucial per assolir bellesa i balanç a la pintura. Es tracta d’aconseguir una representació d’“aquí i ara” molt espontània. Les seves peces es mostren com una anàlisi de la realitat on es reprodueix un escenari on els esdeveniments conformen el missatge per a l’espectador.
L’obra de Rosa Martínez Artero està dotada d’un cert halo de misteri al voltant del personatge de García Martínez. Les seves figures mostren un ambient acollidor alhora que silenciosos; es tracta de pintures on, un cop l’ull traspassa el llenç, es pot apreciar el misticisme i el cert grau de silenci que l’artista atorga a les seves preuades obres; transmet la idea d’una tranquil·litat màgica que protegeix la creació artística que hi té lloc.
A més, pel que fa a la tècnica, ens trobem davant d’obres catalogades com a impressionistes, però que realment obtenen cert grau de pastís, ja que la pinzellada a la majoria de les seves obres no és grossa sinó que està molt difuminada, la qual cosa dota l’obra de cert misteri ascètic, però sobretot les dota de pau i sigil·li.
Com a pintora, la seva obra s’ha vist en exposicions individuals, col·lectives i fires d’art. A partir de llavors inicia, amb la mostra Habitaciones de paso, 2002, una llarga col·laboració amb la Galería La Ribera, Murcia, que el portaria a treballar a Itàlia i Chicago amb Peter Bartlow Gallery (Chicago): Rooms, 2001, Diàlegs comuns, 2004; i amb Galeria Antonia Jannone (Milano): La pienezza del vuoto, 2003, Tempo Sospeso, 2007, Pitture delle immagini, 2010. A València ha exposat les seves obres a la Galería i Leonarte: Correspondències, 2005, Ficcions, 2009. A Barcelona exposa els seus interiors a l’Hotel Miramar, 2018, amb Pigment Gallery, mostrant el seu treball a fires internacionals fins avui.
Entre les col·lectives La presència la Figura, Centre del Carme de València, 2012, Sud sud, Vila Tamaris, (La Seine sur mer, France) comissariat per Bernard Plossu, i Fleurs, 2018 i Nuages, 2022 a la galeria Càmera Obscura (París) on realitza la seva última individual Dedans Dehors, 2020, amb el pintor Marcelo Fuentes. L’any 2022 participa en l’exposició col·lectiva «La pintura silenciosa» a la galeria Juan Manuel Lumbreras (Bilbao).
Indiscutiblement, ens trobem davant d’una de les majors representadores de la llibertat com a silenci, mostrant-nos així en les seves grans peces el seu talent per fer viatjar l’espectador cap a un món diferent i ple de misteri alhora que de relació que la converteix en allò que és; L’entrada cap al misteri i alliberament del silenci.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi