El turbocapitalisme, Amazon, i la mort. Una tragèdia en tres actes
Columna per Juan Bordera. ELS REPTES DEL SEGLE XXI
Primer acte
S’obri el teló. Veiem un descampat ple d’enderrocs. Un paisatge desolat i desolador. Ens trobem en l’estat d’Illinois. A la ciutat de Edwardsville, on no recorden un tornado així. Menys encara al desembre. Un mes habitualment més tranquil.
Veiem les restes del que fins fa unes hores era un magatzem de Amazon. Sis cossos descansen entre les restes. Eren treballadors del magatzem. Un d’ells és el de Larry Virden. 46 anys. 4 fills. En el seu telèfon, un dels últims missatges que va poder enviar és a la seua parella, Cherie Jones, que és qui l’ha fet públic: Amazon no ens deixa anar-nos.
Els pitjors tornados en la història de Kentucky també ens deixen una altra espantosa postal turbocapitalista. Als empleats d’una fàbrica de veles en Mayfield també els va enxampar el tornado treballant per a la campanya d’aquell ritual -primer pagà, després catòlic, ara consumista- que anomenem nadal. Són 8 les persones mortes allí. 74 de moment en tot l’estat. Hi ha diverses persones sense localitzar.
Mentre queia el teló, em va donar per pensar en la Gran Dimissió, i en què tant de bo hi haguera mecanismes de redistribució de la riquesa perquè fora encara més gran. Però, clar, més que desitjar-ho caldria exigir-ho. Imposar-ho.
Segon acte
En obrir-se novament el teló, apareix, visiblement afectat, el governador de l’estat de Kentucky, el demòcrata Andy Beshear, que declara:
“M’agradaria entendre, per què ens ha afectat tant la pandèmia, la històrica tempesta de gel, les inundacions i ara el pitjor tornado de la nostra història tot en un lapse de 19 mesos.”
Potser el governador, aclaparat, no pot o no vol recordar que en aquells mateixos 19 mesos s’han batut els rècords de temperatura de l’Àrtic (38º), Europa (48’8º), el Canadà (quasi 50º) i tants altres llocs. Que els últims set anys són els més calents de la història coneguda. Que per primera vegada des que hi ha registres, va ploure, en lloc de nevar, en el cim del mantell de gel de Groenlàndia, i que això és sens dubte un senyal clar de molts mals auguris, un punt de no retorn per a l’illa més gran del món. Que recentment han saltat totes les alarmes a l’Antàrtida també. Que l’Amazones, antic santuari de la vida, emet ja més carboni del que pot absorbir. Que creixen els incendis, inundacions, onades de fred i calor, tornats fins i tot en llocs tan poc habituals com el mediterrani, en definitiva, que els fills del caos climàtic, el pare del qual és el turbocapitalisme, cada vegada venen més a visitar-nos. I que cada vegada la seua potència és i serà major. I encara que ell, potser a causa de la tensió del moment no vol recordar-ho, no vol entendre, nosaltres faríem bé de fer-ho. I dir-ho. Cridar-ho als quatre endiablats vents: l’estabilitat climàtica s’està acabant. Com més temps deixem passar sense actuar amb determinació, pitjor serà el final d’aquesta història.
Tercer Acte
En alçar-se per última vegada el teló veiem a un home inquiet. Remuga una cosa inintel·ligible. Es troba en la seua mansió, o en un dels seus iots, o a l’interior d’un dels seus coets. Què més dona. Des d’allí, després d’un llarg silenci pel qual ha sigut molt criticat, llança una ordre perquè el seu gabinet de comunicació publique un tuit, que serà doble. En ell resa:
“Les notícies de Edwardsville són tràgiques. Tenim el cor trencat per la pèrdua dels nostres companys d’equip allí, i els nostres pensaments i oracions estan amb les seues famílies i sers estimats.”
“Tots els habitants de Edwardsville han de saber que l’equip de Amazon s’ha compromés a donar-los suport i estarà al seu costat durant aquesta crisi. Estenem nostra més profunda gratitud a tots els increïbles membres de l’equip de primers auxilis que han treballat incansablement en el lloc.”
Tira el mòbil. Està visiblement cabrejat. Unes hores abans li va donar per publicar en el seu compte d’Instagram una foto amb personal d’una altra de les seues empreses, la dedicada als vols espacials, al turisme per a rics. I per això està sent jutjat en el tribunal en què es converteix a vegades la xarxa. Aquell ignorar als morts, a aquells que ja són terra i cendres, mentre juga a escapar de la Terra amb els seus somnis megalòmans, no podia sentar gens bé.
I sí, és megalomania, no simplement negoci. Estem parlant de l’home que té construït un rellotge de 42 milions de dòlars perquè funcione 10.000 anys sense que ningú intervinga. “El rellotge durarà més que la nostra civilització”, va declarar una vegada. Estem parlant de l’home que amb un sol vol de la seua empresa, d’11 minuts, emet tant com una de les mil milions de persones més pobra durant tota la seua vida.
No ho volem reconéixer, però pràcticament tots som víctimes d’un cert tipus de negacionisme suau. Aquell que ens permet seguir pràcticament sense immutar-nos mentre el sistema es dirigeix cada vegada a major velocitat cap al precipici. Seguim amb la inèrcia de les nostres vides sense percebre que aquesta mateixa inèrcia, aparentment salvadora per a la nostra vida individual, és la que ens condemnarà com a col·lectiu. Per això necessitem un punt de ruptura. Un lloc, tal vegada un succés, des del qual poder dir: prou, fins ací. Almenys un discurs disruptiu i valent -el del moviment pel decreixement al nord global- sembla estar guanyant força i espai. Encara que falta recorregut fins que siga tan evident que per fi es traduïsca en avanços concrets. El problema és que potser falta, però no hi ha temps.
O parem prompte el ritme d’aquest Moloch que és el sistema actual o ens exposarem a sofriments incalculables. I per a parar bé també caldria redistribuir millor. Detindre el turbocapitalisme de gegants de la megalomania com Bezos, o el flamant home de l’any per a la revista Time, Musk -una civilització malalta només pot encimbellar a subjectes perversos-, per a evitar tindre cada vegada més successos i males notícies. Evitar tindre més històries amb finals tan trists i injusts com el de Larry Virden.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi