Les jornades de portes obertes a El Salt finalitzen amb aforament complet
El diumenge 15 d'agost es va celebrar aquesta jornada de visita al jaciment prehistòric de El Salt, seguint totes les mesures sanitàries. En total van ser dos grups de 25 persones
Durant el diumenge 15 d’agost es va organitzar una jornada de portes obertes al jaciment prehistòric de El Salt, que va ser tot un èxit, ja que l’aforament va estar complet. L’activitat va dur-se a terme seguint les mesures sanitàries establertes, i es van omplir els dos grups de 25 persones, que van fer prèviament la reserva per a poder assistir.
Els visitants van conéixer com seria Alcoi durant la prehistòria, durant l’etapa del Paleolític, i van rebre informació de les condicions ambientals d’aquest període, com dades sobre la biomassa o aspectes clau de la vida dels caçadors-recol·lectors que habitaven en les terres alcoianes.
Tota aquesta informació s’ha pogut saber gràcies a deu dècades d’estudis i investigacions d’aquest enclavament arqueològic, que és un dels més importants del Mediterrani Occidental per a estudiar les poblacions neandertals: el jaciment Paleolític del Salt i el seu entorn. Aquest lloc està protegit per un imponent penya-segat, integrat en una formació travertínica de dimensions espectaculars i de gran interés geològic, ja que alberga un dipòsit arqueosedimentari que és resultat de l’activitat natural i humana al llarg de milers d’anys.
Segons les investigacions, les ocupacions més antigues documentades fins al moment en el jaciment es retrotrauen fins fa uns 60.000 anys.
Les excavacions arqueològiques dutes a terme en el jaciment han permés traure a la llum les restes de successius campaments organitzats al voltant de fogueres, tan ben conservades que semblen acabades d’extingir. Al voltant d’aquestes s’acumulen múltiples evidències de les seues activitats cinegètiques, de la producció de ferramentes lítiques de sílex, així com de les activitats culinàries, relacionades sobretot amb la ingesta de carn, principalment de cérvol, cavall i cabra salvatge. Aquesta situació es prolonga fins fa uns 45.000 anys. A partir d’eixe moment, es detecta una recrudescència de les condicions ambientals, les temperatures semblen refredar-se i es documenten indicis d’aridificació. Aquest canvi en les condicions climàtiques coincideix amb un debilitament de la presència humana al Salt i, finalment, amb la seua desaparició. Totes les dades apunten a un despoblament de la zona fa uns 43.000 anys.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi