Deixar el necessari per a l’últim moment amb l’únic afany d’obtindre rèdits electorals

• La política del partit socialista a Alcoi és molt diferent a la que s'està venent en la ja precampanya electoral a les municipals • La falta d'habitatge social, per a la gent exclosa i colpejada per la crisi econòmica I un llarg etc. que demostra que aquests quatre anys no han sigut “un canvi històric per a la ciutat” en el govern amb el partit socialista

La política del partit socialista a Alcoi és molt diferent a la que s’està venent en la ja precampanya electoral a les municipals. El que es diu del que s’ha fet per exemple als parcs de la ciutat, o l’al·lusió a altres obres, és el típic de deixar fins a l’últim moment obres més aviat xicotetes, per a fer l’efecte que s’està fent molt per la Ciuat.

Els parcs estaven en mal estat tots aquests anys, i ha sigut en els últims mesos quan s’ha escomés el seu arranjament, les rotondes s’han fet també en l’últim període – la del Collao i ara la d’entrada des d’Alacant. L’arranjament del Centre de Malalts del Barranquet , deu anys tancat per la desídia del PP però quatre anys per a començar les obres de condicionament per part de l’Ajuntament per la seua deterioració i que segur igual s’inaugurarà damunt de la campanya electoral. Un carrer Entença pendent d’inaugurar suposem en l’últim moment, i que té manques com l’amplària per als vehicles de gran tonatge o la falta de mobiliari urbà.

La falta d’inversió no solament passa per condicionar l’accés als polígons, sinó de sòl industrial per a incentivar el que, s’instal·laren empreses que aportaren llocs de treball directes a la localitat, veient l’exemple de moltes ciutats al voltant nostre, que han sabut suportar les conseqüències de la crisi econòmica de molt diferent forma a Alcoi ( Banyeres de Mariola, Ibi, Castalla, Ontinyent, Albaida i fins i tot Muro i Cocentaina). El voler deixar només a Alcoi com a ciutat dormitori i de serveis amb èmfasis en el turisme, obviant el seu potencial industrial, fins i tot i malgrat congressos i certàmens tecnològics importants, que quan acaben a penes deixen rastre.

Apostar pràcticament pel Patrimoni Industrial, que amb ser una defensa del passat important de la ciutat, no suposa una inversió directa en llocs de treball estables i de qualitat per al futur. El projecte de Rodes, que el que s’ha fet és netejar el seu estat ruïnós per a fer veure que ja es comença a fer-se alguna cosa, esperant durant anys saber que fer i com es finança, si amb fons europeus o d’altres administracions. El barri de Santa Rosa , quaranta anys, des de la transició, sense instal·lacions esportives i esperant en 2019 a veure quan comença i acabarà el projecte de la “Colònia d’Aviació”.

La falta d’habitatge social, per a la gent exclosa i colpejada per la crisi econòmica I un llarg etc. que demostra que aquests quatre anys no han sigut “un canvi històric per a la ciutat” en el govern amb el partit socialista, sinó una continuïtat de la poca transcendència i aposta de futur per a la mateixa i els seus ciutadans, obligats a exiliar-se laboralment a les comarques pròximes o en altres zones de l’estat, o fins i tot com sabem marxar-se a l’estranger a la recerca d’oportunitats. Això sí que s’acosta a un resum de quatre anys de legislatura socialista.

Notícies que el poden interessar

Entrevista a Eli Aleix Pérez, candidata per Unitat Popular-Esquerra Unida

El col·legi Sant Vicent de Paúl lliura un xec a l’Associació SOLC

Ali i Conchi sobre la crisi territorial: “molta caboteria per part dels dos bàndols”