A. Miró l’ull nu
columna per Mishima
Sovint sembla que tot està inventat i afortunadament no és així. Miró amb un passat vital, dóna la benvinguda a un futur incert per a expandir l’alfabet fosforescent dels artistes d’avui. Incòmodes éssers pensants, llibertat d’expressió d’Antoni Miró, que sorgeix de manera natural.
A la Base dintre de la diversa temàtica, podem veure els paisatges decadents urbans. La purga de la transició hi és latent? Suggerents escenes de la realitat social que miren a l’ull nu indignat. Il·lustracions sense corrupció. Art en estat pur.
L’Antoni torna a mostrar les escultures d’esplendor grecollatí a la mediterrània, estàtues de sentiments i emocions. Una gran oda a l’amor, un enamorament paral·lel al terrenal. Aquest exercici tan perillós del ben pensar.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi