Converses col·lectives, del 15M al moviment feminista i de les pensions
• Destaca el canvi polític que es va produir en 2015, on el Partit Popular, organització corrompuda pel seu finançament il·legal, va perdre ajuntaments i comunitats • Són molts els aparells de comunicació que ens dirigeixen cap a un pensament emocional, on les banderes i els símbols tapen les xifres i les conseqüències.
Han transcorregut 7 anys des que va tindre lloc el 15M, un moviment social que va provocar una conscienciació col·lectiva que, amb el temps, produiria un canvi cultural important i certa renovació política.
El principal valor que va introduir el 15M va ser el de la consciència política de la societat. És a dir, la gent es va adonar que la política és l’àmbit on es decideix la nostra vida. En temes d’educació, benestar, economia, esport, tecnologia, ciència, cultura… Per això, la societat va començar a parlar de política, de qui representa, o no els interessos del bé comú; de com es poden millorar cadascun dels aspectes que ens voltegen.
Fruit d’eixa conversa col·lectiva van sorgir múltiples i diverses iniciatives de caràcter social que, sense cap dubte, han aportat dignitat als carrers, les llars i les institucions. Destaca el canvi polític que es va produir en 2015, on el Partit Popular, organització corrompuda pel seu finançament il·legal i amb més de 900 militants imputats per corrupció, va perdre ajuntaments i comunitats.
En aquest punt és necessari fer menció del canvi produït en la nostra autonomia i en diversos ajuntaments de les comarques centrals, que han aconseguit superar una etapa marcada per la corrupció i començar a fer un nou camí. Gandia, Xàtiva i Ontinyent són alguns exemples significatius.
Ara bé, la realitat que tenim a hores d’ara està molt lluny de ser una utopia. Tot el contrari, encara estem dirigits per un Govern central que està desmuntant l’Estat de benestar, els drets socials i civils. I aquest Govern ha trobat un gran aliat incondicional que, malgrat la imatge de seny i moderació que els grans mitjans li estan dibuixant, planteja unes mesures polítiques neoliberals, reaccionàries i extremes.
Són molts els aparells de comunicació que aquests partits tenen per a llavar la seua imatge i convéncer la societat que deixant la política en les seues mans podem respirar tranquils. Aparells que ens conviden a confiar cegament, sense parlar de mesures, programes i idees. Que ens dirigeixen cap a un pensament emocional, on les banderes i els símbols tapen les xifres i les conseqüències.
Un 24% de la població no parla mai sobre política amb els amics, segons les enquestes del CIS d’abril; i un 24% no ho fa quasi mai. Si no n’hi ha debat polític, al final els polítics fan i desfan a la seua voluntat (i moltes vegades és una voluntat que actua contra el bé comú), sense consultar ni donar explicacions a ningú. A alguns els interessa aquest silenci.
Perquè parlar de política, d’alguna manera, també és fer política. Això és el principal element que va aportar el 15M en el seu moment: la societat parlant de com s’organitza la realitat que tenim i de com es distribueixen els recursos. Crec que fa falta recordar, en aquest sentit, el 15M. I crec que, amb moviments com el feminisme i les pensions, anem en la bona direcció.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi