Salomé Moltó ens parla de la utopia alcoiana durant la Guerra Civil
• Parlem amb Salomé Moltó sobre les formes d’organització i les lluites de la societat alcoiana durant l'època de la Guerra Civil • D’aquesta experiència històrica alcoiana podem aprendre molt: “va ser una lliçó magistral que va reafirmar que la utopia és possible”.
Salomé Moltó és traductora i professora de francés de professió. És l’autora del llibre ‘Alcoi (1936 – 1953): Socialización, colectivación y represión‘, on estudia i documenta les formes d’organització i les lluites de la societat alcoiana durant la Guerra Civil i la posterior repressió per part de les forces feixistes. Les seues passions són la història i la literatura, encara que també ha cursat estudis de sociologia.
Salomé demostra tindre uns coneixements intel·lectuals elevats des de les primeres frases d’una conversa. Una conversa amb ella és un ball entre fets i personatges històrics, conceptes filosòfics i lingüístics, teories i autors, reflexions, experiències i anècdotes. En aquest cas hem aprofundit en l’experiència alcoiana que va documentar i en els principis que van dur a terme aquesta.
Durant l’època del franquisme, Salomé Moltó, va haver de viure l’exili econòmic a França junt amb la seua família. Allí va treballar intensament de dia i estudiar de nit.
Que cada persona siga capaç de governar-se a si mateixa
Va tornar a Alcoi, a finals dels 60’, abans de la Transició democràtica. En aquell moment comença a militar a la Confederació Nacional del Treball, CNT, en la qual manté una participació activa.
A partir d’aquest moment es va interessar pel model social basat en la col·laboració, horitzontalitat i la col·lectivització dels recursos en què es va basar la societat alcoiana durant la Guerra Civil, per la qual cosa va començar la investigació que va concloure amb l’obra: ‘Alcoi (1936 – 1953): Socialización, colectivación y represión’.
Durant el seu treball de documentació, Salomé es va entrevistar amb molts protagonistes alcoians de l’època, els quals els van transmetre la seua experiència.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el 18 de juliol de l’any 36′, quan el bàndol de Franco va donar un colp d’Estat contra el legítim govern republicà, el Front Popular, es va fer a Alcoi una vaga general que va culminar amb la creació una comissió de control.
“La comissió de control, que estava formada pel sindicat majoritari d’Alcoi, la CNT, va prendre el Govern de la ciutat”: es va socialitzar l’economia, el transport, la carrosseria; la metal·lúrgia, tèxtil, el paper; fins i tot els cinemes, les perruqueries i els bancs.
Els patrons, que vivien de l’explotació dels treballadors i treballadores, van desaparéixer, perquè tot el sector productiu alcoià es va col·lectivitzar: serien els treballadors els que dirigirien a partir d’ara, de manera col·laborativa, les fàbriques, els comerços i els terrenys.
En general, per a dur a terme aquest canvi social a Alcoi, no va haver-hi cap vessament de sang notori, a excepció d’algun assassinat puntual: “els patrons van passar a ocupar un lloc de treball en la seua mateixa empresa”.
Tots els alcoians i alcoianes tenien treball i cobraven més o menys el mateix sou: deu pessetes diàries.
Conta Salomé com el dirigent sindicalista José Aparisi va adquirir el permís del Govern central perquè les fàbriques d’oli i vi, entre elles Rodes Hermanos, començaren a produir armes per a defensar-se dels feixistes. Així, amb la seua gran incidència industrial, Alcoi es va convertir en un proveïdor important d’armament per als republicans.
L’ètica anarquista segueix vigent: liberté, égalité, fraternité
Durant aquest període de la història, sota un model d’organització anarcosindicalista, Alcoi es va convertir en un exemple pràctic del bon funcionament dels principis llibertaris.
“Quan la Guerra va acabar hi havia vint milions de pessetes en el banc, més de quan va començar, 8 en matèria fabricada (capes, mantes, uniformes, etc.) i 6 milions en matèria primera. A més, tots els tallers estaven completament renovats i les maquinàries en perfecte funcionament. Els patrons que van tornar a les seues empreses es van trobar amb molts diners dipositats a les caixes fortes”, argumenta Salomé.
Hi ha una anècdota graciosa: “quan el franquisme va guanyar la guerra i el comité central va haver d’entregar les claus de l’Ajuntament, els feixistes es van sorprendre de tants diners que hi havia a la ciutat”.
Des del punt de vista de Salomé, d’aquesta experiència històrica alcoiana podem aprendre molt: “va ser una lliçó magistral que va reafirmar que la utopia és possible”.
Inclús acadèmics internacionals s’han interessat per aquesta. És el cas de l’historiador Oliver Ressler, de la Universitat d’Àustria, que, com que estava realitzant un reportatge sobre diverses formes d’organització social, va entrevistar a Salomé per tal d’enriquir el seu estudi.
Alcoi es va convertir en un proveïdor d’armament per als republicans.
Malgrat que amb la dictadura i la repressió contra la societat republicana en general, i anarquista en concret, es va destruir el model i bona part de la seua cultura, actualment, “en el fons l’ètica anarquista segueix vigent, encara que molta gent li done un altre nom; en el fons és el desig universal que ja pregonava la revolució francesa: “liberté, égalité, fraternité“.
Per aprofundir en aquests principis i avançar cap a una societat més justa i igualitària, Salomé proposa, entre altres mesures bàsiques: “la socialització responsable dels mitjans de producció”, ja que aquest model produiria que l’organització social siga diferent i predominen els valors de la cooperació, l’empatia i la solidaritat.
L’esperança de futur, per a Salomé, és que cada persona siga capaç de governar-se a si mateixa, perquè serà l’única manera que es prenga consciència de la necessitat treballar per i de contribuir al bé comú. Per això cal “deixar de costat als quals ‘ens volen governar’, que, a més, l’única cosa que volen és fer negoci amb la ciutadania”.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi