L’inspiració d’Estellés
i ens va acompanyar un bon grapat d’anys fins que el van esborrar (...) i sí més com un element perillós i objecte d’escarni (...) L’emoció d’un llegat que avui es manté intacte (...)
Durant anys quan anava arreplegar El Gratis, havia un mural pintat a la carretera a València que deia “Assumiràs la veu d’un poble” V. A. Estellés, i ens va acompanyar un bon grapat d’anys, fins que el van esborrar. Aquestes paraules és un senzill homenatge, a un poeta de paraules fortes i senzilles que ens va ensenyar que hi havia un altre món possible.
Als reivindicatius anys vuitanta del segle XX, quan érem joves, amb l’amic Vicent Llàmpec (Willy), llegirem alguns poemes del Vicent Andrés Estellés, recomanats pel cantautor contestà Esteban Ferre, gran amant de la poesia d’Estelles, la idea era inspirar-se per compondre la lletra d’alguna cançó.
…Hi pense, més de vint anys que el poeta ara és mort.
Recorde, una poesia plena de desolació, del temps de ferro que li havia tocat de patir, en un país aon no era ben vist, per autoritats, i sí més com un element perillós i objecte d’escarni.
La gent corrent com Estellés arribés al poble, humil, expressiu, l’ànima enèrgica, el retrat literari que va transcriure l’Ovidi en aquella lectura inoblidable d’Els amants: “Feroçment ens amàvem del matí a la nit”.
Les misèries i les alegries quotidianes estan plasmades als seus poemes. Ara que ja no hi són, ni l’Estellés ni l’Ovidi, no puc evitar l’emoció, sentint la veu d’Ovidi i els versos d’Estellés. L’emoció d’un llegat que avui es manté intacte. M’aclame a tu…
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi