Vulneració dels drets bàsics i complicitat del Govern
• Per Emma Rodríguez-Castelló.
El Govern s’entesta a presentar dades sobre l’estalvi que impliquen mesures com la reforma laboral o la de les pensions i permet que empreses privades vulneren drets bàsics per abocar-nos al que s’anomena la pobresa energètica. Magnífica excusa quan els drets socials es veuen com a despeses i no com a drets humans fonamentals que s’han de preservar malgrat les crisis. Només tenim dues opcions: o som còmplices d’un patiment injust o actuem.
Les polítiques inactives d’inserció laboral planen amb total impunitat i sembla que el Govern no s’esforça a revisar el sistema de pretacions per garantir rendes mínimes. Ens resignem a baixades de salari i suportem condicions laborals que martellegen, o actuem? La regulació energètica de l’Estat depén de la política i aquesta viu d’esquenes a la problemàtica social. No importa que perille la nostra salut física i mental, les nostres oportunitats d’igualtat social i el nostre benestar. No importa que tot això passe a qui no pot pagar l’augment indiscriminat de la tarifa de la llum mentre les grans companyies elèctriques se’n beneficien. Restem immòbils o actuem?
Eixirem al carrer el dia 21 si no volem ser còmplices dels saquejos”
El Govern, generós, ens dóna l’oportunitat de triar entre restringir el consum bàsic d’aigua i energia, o entre alimentar-nos o assumir altres despeses quotidianes. I no passa res, no és tan greu escollirne; amb una mica de sort, d’ací uns dies, ens tocarà la loteria i problema resolt. Mentre triem la passivitat i esbossem somriures en somniar, les urpes neoliberals tracen el camí cap a la privatització dels plans de pensions sota l’excusa de la inviabililitat de pensions dignes i públiques. Mentre somniem que la sort s’instal·la en les nostres vides, el Govern desatén el fruit d’anys d’esforç, de pensions guanyades a pols i a colps de puntuals cotitzacions.
Perquè el Govern central és qui autoritza la pujada en les factures de la llum, perquè no poder pagar-ne els rebuts sols és una cara més de la pobresa: el dia 21 eixirem al carrer. Perquè les pensions i els drets socials no són mercaderia ni han d’estar sotmesos a privatitzacions, perquè veiem el que hi ha i albirem el que ha de vindre: el dia 21 eixirem al carrer. Pels drets socials i laborals, per unes pensions públiques i dignes, pels serveis bàsics d’aigua, gas i llum: eixirem al carrer el dia 21 si no volem ser còmplices dels saquejos ni confiem a conéixer l’estranya dama Fortuna.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi