La Constitució
per Mishima
La Constitució no és un llibre sagrat, però haguera de ser-ho perquè en ell estan els drets i deures d’una societat democràtica. Les ambigüitats que conté serveixen per a tot tipus d’incompliments, però açò passa amb quasi totes les lleis. El més trist és quan es tracta de cobrir les esquenes als poderosos s’improvisa una reforma en pocs dies. És a dir, en els últims anys és com si no hi haguera Constitució.
—Hi ha articles que són molt clars, però que s’incompleixen: t’abaixen el sou, t’apugen els impostos i els serveis bàsics (mobilitat, habitatge, ensenyament, alimentació, aigua, energia…)—.
I un exemple clar és sobre qui està recaent el drama de la crisi, sense que es toque als més rics, quan açò no és el que diu la Constitució, l’estan convertint en paper banyat.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi