El paper és Sexy
per Mishima
El paper està viu, i ens desprén un personal perfum, a nou. Del paper imprés m’hi surt l’especial olor, a tinta. Doncs la ment es concentra entre les nostres mans. És el tacte d’un diari que ens acompanya ara, en el trajecte d’un viatge, passejant baix el braç. En el bus o el tren. I ens dona plaer passar les pàgines, avant i arrere, aprofitant escriure en els espais en blanc o als marges.
—Fa uns 200 anys la majoria de gent no sabia llegir, el paper industrial va començar sobre el 1350, abans era el pergamí, la impremta a mitjans del segle XV—.
Som-hi lectors plens de salut!, col·leccionant, periòdics, revistes, llibres… perquè la nostra vida és més assossegada. Sí, hi ha diaris que tenen vida pròpia. I com no?, l’espai per conservar flors, fulles seques, cartes, retalls, fotografies… I hi ha més, com diu un nou eslògan: ‘Llegir és sexy’, però en paper.

I hi ha més, com diu un nou eslògan: ‘Llegir és sexy’, però en paper.
Comenta i participa-hi