Canvis

• Observe el món del periodisme i veig el sorgiment de noves formes de creació i informació • El que està clar és que hi ha un canvi de paradigma • Estem passant dels Mitjans de Comunicació de Masses a una Massa de Mitjans

El gegant de la comunicació escrita a Espanya, El País, ha anunciat la seua conversió a lo digital. El seu editor assegura a la seua carta dirigida als lectors que volen ser els pioners d’un canvi imminent, com ho van ser a l’època de la transició, sorgint com un periòdic d’esquerres en mitat del maremàgnum de dretes que havia crescut i consolidat capçaleres en temps de Franco. I jo des de la meua humil posició de periodista, potser encara un poc novençana, em pregunte si este canvi radical no serà un risc cap a la seua desaparició. Pràcticament es porta anys parlant de la desaparició de la premsa escrita i molts segles parlant-se de la crisi del periodisme. El periodisme va nàixer ja en crisi, pel que m’han anat transmetent els qui em varen ensenyar a exercir esta bonica però a la vegada, complicada professió i també els que ara són companys.

Observe el món del periodisme i veig el sorgiment de noves formes de creació i informació i vos assegure que no tots ells tenen un component únicament digital. Sols hi ha que observar xicotets mitjans que comencen a ser grans, per donar-se conter que potser matar el paper no és la millor de les opcions. Observem eldiario.es amb els seus quaderns monogràfics o Alternativas Económicas, EL Confidencial o La Marea, present en la red però també als quioscos o el que renaix, el conegut Diario16, que ara ho fa en els dos formats.

Moltes de les noves propostes són periodisme especialitzat

El que està clar és que hi ha un canvi de paradigma. Ho explica molt bé Ignacio Ramonet en un des seus últims llibres, estem passant dels Mitjans de Comunicació de Masses a una Massa de Mitjans. I això és una molt bona noticia per a la democràcia perquè implica un ventall molt més ampli per a que la població estiga informada. Clar que també implica nous reptes, sobretot per a les empreses periodístiques. Moltes de les noves propostes són periodisme especialitzat en una temàtica concreta o dirigit a un punt geogràfic més limitat. El que implica que els potencials clients, es a dir, els que es publiciten en els mitjans i sense els quals no es podria informar, es veuen reduït per temàtica perquè el públic objectiu al que es dirigeixen també és més estret. I ací entra en joc la imaginació i la recerca de noves formes de aconseguir ingressos mitjançant quotes de socis, organització d’esdeveniments, pagament per serveis no directament periodístics però que s’enllacen amb l’empresa periodística per a que es puga sobreviure.

El que està clar a estes altures és que tenim que treballar per millorar la feina que fem, en la qual jo m’incloc com a periodista, doncs el desprestigi de la professió és prou elevat entre la població. He posat exemples potser a nivell nacional, però els canvis deuen començar primer a xicoteta escala. S’esta veient que la gent aposta per un periodisme fresc, reflexiu, més elaborat. Es busca la web per a la informació que ocorre al moment però s’agafa el paper per a fer lectures més pausades que ajuden a contextualitzar esdeveniments més seriosos que ajuden a formar una opinió més completa. Està triomfant el periodisme de qualitat i això no sols és una bona noticia, sinó que a més és una oportunitat que naix i que hem d’aprofitar. Canvis que sempre animen a seguir treballant.

Notícies que el poden interessar

Protestes de l’Associació pel benestar animal contra la mesura de l’ADN d’Alcoi

Emotiu comiat del pintor Domingo Millán

Tota l’actualitat i activitat cultural de les comarques amb El Gratis