L’altra realitat
per Fonèvol
“Només dones 2009” de Fco. Javier Mulió./
En este poble on sembla que, segons alguns, la plena integració de la dona està a tocar, existeixen dues realitats totalment diferents. Una, la dels que se’ls ompli la boca dient que les dones ja estan integrades només pel fet que hagen fet una Diana o l’esquadra que potser faran enguany, i una altra, la de les dones festeres que fa anys que paguen i se’ls nega qualsevol dret dels que gaudeixen la resta dels seus companys en obligacions. I és que mentre existeixen filaes valentes com els Xanos, que demanen que la Glòria siga mixta i puguen participar-hi homes o dones indistintament, n’hi ha de covardes com els Alcodians que ni tan sols permeten a una dona (festera de ple dret) portar el banderí, “privilegi” que normalment passa la roda sencera i ningú no demana. Gestos com estos ens indiquen si hi ha voluntat integradora o no. En els Alcodians utilitzen com a pretext que la festera porta el trage que era oficial quan va entrar a la filà. Esta realitat existeix, encara que la gent no ho sap perquè la premsa no en parla, i eixes filaes estan plenes d’homes “súperintegradors” que s’excusen en el fet que les normes no les fan ells, simplement es limiten a fer-les complir, com soldats sense voluntat d’un exèrcit amb objectius discriminadors. I el més trist és que, en les assemblees, no hi ha ningú que alce la mà i diga que no està d’acord.
Queda molt per fer.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi