El control de la informació
per Mishima
Des que existeix la premsa, allà pel segle XVIII, s’ha utilitzat la informació per crear estats d’opinió. Napoleón, virtuós del llenguatge, dictava missatges que eren reproduïts per la premsa de tot el país per convèncer als francesos de la necessitat de fer gran a França, i arribar per la península Ibèrica al Cap de Sant Vicent, que la majoria dels francesos ni sabien on estava. És més ni tan sols sabien llegir, però sempre hi havia algú a cada poble que llegia en veu alta.
Aquest fenomen ha anat augmentant amb el temps, i si Ortega i Gasset va ser tan conegut en el seu temps va ser perquè la major part de la seva obra la va escriure en la premsa, i Espanya sencera esperava a veure què havien escrit Ortega, Unamuno i Machado. Als pobles més allunyats, amb una Espanya en la qual l’analfabetisme absolut era més del 80% en 1931, s’esperava amb fruïció els articles dels tres autors esmentats, que algú llegia en alta veu i que després es traslladava de boca en boca per tot el poble. El periòdic arribava amb dies de retard, o fins setmanes, però l’estat d’opinió es generava a partir d’un article. De vegades ni tan sols arribava el periòdic, però uns a altres s’informaven per carta o portava la nova algú que havia viatjat a la capital.
Aznar ja volia fer-nos creure de les armes de destrucció masiva a Iraq, fa uns anys la informació es podia controlar millor, però ara el món està regat de terminals de butxaca que poden contradir les versions oficials, i corren a la mateixa velocitat.
Per això el poder -qualsevol classe de poder- segueix obsessionat per controlar la informació, assumpte que avui és impossible. I com veuen aquesta impossibilitat, inunden les xarxes i les ones hertzianes amb informacions de consum que facin que el veritablement important, s’oblidi. Aquesta és la manera en què avui s’utilitza la informació, sovint per desinformar.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi