Machado, un poeta, l’home
"Aquests dies blaus i aquest sol de la infància”. A Machado
Lluny quedaven els temps de Sòria, Baeza, Segòvia, Madrid i també d’aquest Sevillà a València, que es va formar en la Institució Lliure d’Ensenyament. La seua vida va estar dedicada a l’ensenyament dels adolescents, a la poesia, a la difusió dels valors democràtics. Antonio Machado, igual que Federico García Lorca, era l’antítesi de la guerra.
De la Generació del 98’ (naix el 26 de Juliol de 1875); 76 anys després de la mort a Cotlliure d’Antonio Machado, un 22 de febrer, hem de recordar-ho en la veu d’uns altres, com Paco Ibáñez o Serrat, en la veu del propi Machado retent homenatge a la poesia i, sobretot, en els seus poemes:
“…I al cap, gens us dec; deveu-me quant he escrit.
Al meu treball acudisc, amb els meus diners pague
el vestit que em cobreix i la mansió que habite,
el pa que m’alimenta i el jaç on jec.
I quan arribe el dia de l’últim viatge
i estiga a partir la nau que mai ha de tornar,
em trobareu a bord lleuger d’equipatge,
gairebé nu, com els fills de la mar.” A. Machado
Meditació del dia /A. Machado
Enfront del palmell de foc
que deixa el sol que es va,
en la tarda silenciosa
i en aquest jardí de pau,
mentre València florida
es beu el Guadalaviar
—València de fines torres,
en el líric cel de Ausias March,
baratant el seu riu en roses
abans que arribi a la mar—,
pense en la guerra. La guerra
ve com un huracà
pels erms de l’alt Duero,
per les planícies de pa per portar,
des de la fèrtil Extremadura
a aquests jardins dels llimoners,
des dels grisos cels àsturs
a les marismes de llum i sal.
Penso en Espanya venuda tota
de riu a riu, de muntanya a muntanya,
de mar a mar.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi