Un crit des de la Serreta per preservar la història i dir no a la guerra
La jornada reivindica la necessitat de restaurar aquest vestigi històric i reforçar la memòria democràtica del territori.
Aquest dissabte, el cim de la Serreta s’ha convertit en un espai de memòria, reivindicació i reflexió col·lectiva. Convocades per Guanyar Alcoi i el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina, desenes de persones han pujat fins a aquest enclavament per redescobrir un dels vestigis més desconeguts de la Guerra Civil: les restes de l’antic observatori antiaeri.
Construït l’any 1937, aquest xicotet edifici tenia una funció essencial en temps de guerra: vigilar el cel per protegir Alcoi dels bombardejos de l’aviació feixista italiana, aliada de Franco. Sense radar ni tecnologia avançada, la detecció d’avions enemics depenia exclusivament de l’observació constant per part dels soldats, que des d’aquest punt privilegiat controlaven la vall del Serpis.
L’observatori formava part del sistema de defensa passiva de la ciutat, juntament amb la sirena de l’Ajuntament i la xarxa de refugis. Hui, però, el pas del temps ha deixat l’estructura en un estat precari. Tot i això, encara conserva prou entitat per ser visitada, fet que reforça la necessitat d’actuar abans que un temporal acabe d’enderrocar les parets que es mantenen dempeus.
Un altre element clau és la seua ubicació: tot i haver estat construït per l’Ajuntament d’Alcoi, es troba en terme municipal de Penàguila. Aquesta particularitat fa imprescindible la cooperació entre ambdós municipis per garantir la seua conservació.
Durant la jornada, les persones assistents han reclamat la protecció d’aquest espai històric, així com la seua restauració i dignificació mitjançant la instal·lació de panells informatius que expliquen el seu valor patrimonial i històric.
L’acte també ha servit per recordar les 64 víctimes dels set bombardejos que va patir Alcoi entre el 20 de setembre de 1938 i l’11 de febrer de 1939, a càrrec del 8è Stormo di Bombardamento Veloce de l’Aviazione Legionaria delle Baleari, enviades per Mussolini en suport del bàndol franquista.
Més enllà del record històric, la trobada ha volgut connectar aquell passat amb el present. En un món encara marcat per conflictes armats, les persones participants han alçat la veu per reivindicar la pau, ‘No a La Guerra’ i denunciar totes les guerres.
Perquè la memòria no es perda. Perquè el patrimoni no caiga en l’oblit. I perquè la pau continue sent una aspiració col·lectiva imprescindible.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi