La Societat Protectora d’Animals continua vetlant per la qualitat de vida de gats i gossos a la ciutat
Beatriz Moltó, secretària de la Junta de l’entitat, i Ester Jordà, vocal a la Protectora, han estat explicant com funcionen les colònies de gats a Alcoi, i la importància de comptar amb voluntaris, socis i padrins per a garantir una millor qualitat de vida a aquests animals
Per tal de conéixer l’estat actual de la Societat Protectora d’Animals i Plantes d’Alcoi, Ester Jordà i Beatriz Moltó, vocal i secretària de l’actual junta de l’entitat, han estat explicant quina és la tasca que estan fent. Tal com ha indicat a Beatriz Moltó: “Ara mateix l’estat és molt bo. Tenim cada vegada més visibilitat de cara a la ciutadania, i la veritat, és que la gent d’Alcoi està responent molt bé, així que la valoració és positiva. Actualment, estem fent coses noves que la gent està arreplegant amb molta il·lusió”. Entre aquests nous projectes, explica que ara mateix estan treballant intensament en les colònies de gats. “Recentment s’ha fet una reunió. Aquesta reunió feia 15 anys que no es feia. Allí va estar el regidor, Carles Sansalvador, els membres de la Junta, i els responsables de cadascuna de les colònies. Vam posar punts en comú, i vam quedar en fer una nova reunió per a mirar qüestions més concretes. El que intentem és que les coses isquen amb fluïdesa, i que les persones que s’encarreguen dels gatets se senten recolzades, tant per nosaltres, com per l’Ajuntament”.
A hores d’ara hi ha unes 30 colònies d’Alcoi, i gràcies al treball altruista dels voluntaris, aquests animals estan ben cuidats. Ester Jordà ha volgut fer valdre la tasca d’aquestes persones: “Són gent voluntària, veïns i veïnes que dediquen el seu temps a cuidar als gats. Pense que hi ha ciutadania que es burla d’ells, i que no els ajuda a fer la seua feina, que els infravaloren, i s’ha de destacar que estan pendents, de dilluns a diumenge, cada mes de l’any, i ho fan per gust. Pense que hauríem de cuidar molt més d’aquesta gent, perquè donen el millor d’ells, i a vegades, han de gastar-se diners de les seues butxaques, perquè la Protectora facilita molts recursos, però fa el que pot. Crec que tenim un deute amb ells”. Aquests voluntaris alimenten i s’asseguren de què els felins estiguen en bones condicions, i en el cas de necessitar assistència veterinària avisen a la Protectora.
Aquestes persones estan registrades com alimentadors de la seua colònia, i són elles les úniques que poden donar-los menjar: “Els que no estan registrats no poden donar-los, és una infracció a l’ordenança municipal. Les colònies estan en llocs segurs per als gats, no que siguen còmodes per al veïnat. Alguns dels alimentadors han d’anar un quilòmetre per a donar-los menjar, i no hem de ser egoistes, ja que els gats han d’estar lluny de les carreteres perquè poden ser atropellats. Actualment, el trànsit està en una situació que no permet als gats anar a la seua. Si la gent que no està registrada els dona menjar i crea una colònia enmig del carrer Entença, encara que la majoria dels gats no són tontos i descobriran que hi ha colònies a prop, eixos gatets poden acabar atropellats, per molt bona que siga la seua intenció. Si la gent vol ajudar es pot posar en contacte amb la Protectora, i podrien ser alimentadors oficials. Nosaltres estaríem encantats perquè ens fa falta gent”, ha incidit Jordà. I és que a hores d’ara, hi ha colònies que sols depenen d’una sola persona, quan el que seria convenient és que unes 3 pogueren fer-se càrrec d’aquests animals per a poder fer torns.
Ester ha recalcat la importància de cuidar als felins: “Hem de recordar a la gent que els gats són considerats com a fauna urbana, és a dir, que són habitants més, alcoianets i alcoianetes peludets. Així que demanaria paciència a la gent que si els molesta o no els agrada, ja que igual que nosaltres ells també estimen la seua ciutat, i formen part del paisatge urbà”.
A banda de la gestió de les colònies, des de la Protectora continuen la seua tasca en diferents vessants, i entre elles està cuidar dels animals que viuen a l’alberg. Hui dia són 53 gossos i 54 gats, i molts d’ells esperen una família que els adopte. “N’hi ha alguns que són complicats d’adoptar perquè potser no siguen compatibles amb altres gossos o gats, o perquè tenim molts PPP, i aleshores, són característiques especials, com tenir llicència i permisos que altres gossos no necessiten” ha explicat la secretària de la Protectora, Beatriz Moltó.
Pel que fa a l’abandó, Ester ha assegurat que: “Alcoi és una excepció. Estem molt orgullosos d’Alcoi, i de totes les juntes que hi ha hagut a la Protectora perquè s’ha fet un esforç molt gran amb el projecte educatiu. La conscienciació en Alcoi és molt potent, i encara que continuen entrant gossos, l’adopció és molt alta. Hi ha protectores a Espanya que depenen molt de l’adopció estrangera, però afortunadament, en Alcoi s’adopta moltíssim”. Respecte perquè continua la gent abandonant a aquests membres de la família, ha argumentat que: “Abans estava el típic abandó de vacances, o de regalet de Nadal, i continua existint, però ara, tenim casos de gossos majors o malalts que els abandonen per no pagar-los el tractament”. Moltes vegades són persones que no tenen recursos, però tal com expressa Jordà: “La meua opinió és que malauradament, és qüestió de prioritats, perquè hi ha gent que prefereix anar-se’n de vacances abans que cuidar el seu gos, i això també s’ha de dir”.
Per als casos que realment no tenen recursos, és quan des de la Protectora tiren una mà per ajudar amb aquests tractaments fent campanyes que paguen part dels costos: “Fa poc vam fer una campanya per a un gosset, Oliver, que el van atropellar i el van deixar en la cuneta. Quan vam anar a veure’l ens vam adonar que venia d’un maltractament extrem, i gràcies a les quotes dels socis i de demanar ajuda, vam poder salvar a eixe gosset”, ha contat la vocal de la Protectora. Justament, per això, demanen a la ciutadania col·laborar amb l’entitat: “Poden fer-se socis o padrins. La quota de soci són mínim 25 euros a l’any; el padrí paga una quota trimestral de 15 euros, i apadrina a un dels gossets o gatets”. Gràcies a les 450 persones que actualment col·laboren, la Societat Protectora pot tirar endavant, però en molts casos no és suficient.
A més a més, també animen a que la gent col·labore com a voluntària: “Hi ha persones de totes les edats i amb diferents condicions físiques, tot el món pot tirar una maneta. Gràcies a tota eixa gent, són molts els animalets, que encara que no poden ser adoptats, tenen una millor qualitat de vida, ja que els garantim que tinguen millor menjar, reben l’estima de la gent. A més a més, destacaria la tasca d’Andrea i Cristina, treballadores de l’entitat”.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi