8M: ni silenci, ni negació, ni un pas enrere
Article per Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi
L’any ha començat amb una realitat dolorosa que no podem maquillar ni suavitzar: dones assassinades per homes que no accepten la seua llibertat. Xiquets i xiquetes convertits en víctimes d’una violència cruel que utilitza el dolor com a arma. Cada cas és una tragèdia. Cada assassinat és un fracàs col·lectiu.
I davant d’això, encara hi ha qui pretén negar la violència de gènere. Qui vol canviar-li el nom per diluir responsabilitats. Qui la banalitza, qui la converteix en debat ideològic, qui la qüestiona des de les institucions, d’una forma clarament anti democràtica. Negar la violència masclista no és una opinió: és una agressió a les víctimes, a les famílies i a la societat. És protegir el masclisme. És convertir-se en còmplice.
El 8 de març és celebració i és reivindicació. És memòria de totes les dones que han lluitat abans que nosaltres. És defensa dels drets conquerits. I és advertència: els drets no són irreversibles. Vivim un moment de retrocés preocupant. Discursos que ataquen la igualtat, que menyspreen el feminisme, que intenten fer-nos creure que ja està tot aconseguit. No és cert. Encara hi ha bretxa salarial. Encara hi ha sostres de vidre. Encara hi ha violència. Encara hi ha por.
El feminisme no és odi, el masclisme sí. És justícia per a totes i tots. És llibertat pel conjunt de la societat. És cultura de pau. És progrés, perquè quan les dones, avancem, avança el conjunt.
Ens volen callades. Ens volen dividides. Ens volen resignades. Però no ho estem. Cada vegada som més les que alcem la veu. I cada vegada són més els homes que entenen que la igualtat no és una amenaça, sinó una oportunitat de construir una societat millor, juntes, junts.
El 8M és una crida clara: eixim al carrer. Celebrem el camí recorregut, però sobretot defensem-lo, celebrem-lo. No permetrem que es desmantellen lleis, que es buiden de contingut paraules com igualtat o que es trivialitze la violència que mata.
No farem ni un pas enrere.
No consentirem la negació.
No permetrem que ens tornen a la submissió.
Som ací. Fortes. Valentes. Conscients.
I no pensem rendir-nos.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi