Miguel Ripoll un home compromés
'In memoriam' per Jaume Brotons
Ens ha deixat Miguel Ripoll Abad, el dia 2 de gener passat, ha estat tot molt ràpid des que se li va detectar la malaltia fa unes setmanes.
Miguel Ripoll era un home polifacètic, es movia en la seua faceta d’artista, amb el maneig de la plomalla i els seus treballs artístics, seguint la tècnica del puntillisme amb tinta xinesa, i també al camp activista, en què en l’àmbit local participava d’una forma decisiva a moltes Associacions i Grups.
La seua condició artística i cultural cal remuntar-la als anys vuitanta, on va realitzar les primeres exposicions artístiques, però molt abans havia començat la seua afició per la tècnica de la ploma i tinta, era un xiquet i ja als 9 anys destacava en la seua afició per aquest art. Així, la seua primera exposició a la Casa Municipal de Cultura, al carrer Casablanca, sobre personatges com Murillo, Goya, Rubens i altres, en què Adrián Espi Valdés el va elogiar i va augurar un futur artístic a Miguel.
També la seua segona exposició a la Casa de Cultura sobre paisatges alcoians, així “El Pont de Riquer, la Glorieta, la Font Roja, etc.” i on José Antonio Blanes va fer-ne un glossari, elogiant la seua rigorositat, així el qualificava de “detallista, pacient, precís”.
Altres exposicions de Miguel a les Cases de Cultura de Muro i Cocentaina, al Col·legi Salesians, una exposició memorable titulada “Per la bona Gent” a la UNESCO d’Alcoi, en aquesta exposició va fer una crida a la pau i a la concòrdia. Parlava en ella amb els seus dibuixos d’Alcoi i de l’atropellament contra l’Aqüífer del Molinar, de la qual va formar part als Grups Salvem el Molinar i la Carrasca, o de les desigualtats en un continent com Àfrica, amb aquelles mirades perdudes que va plasmar en els seus dibuixos.
Miguel també va publicar dos llibres, “Des de la vida” i “D’allò bo que hem fet, alguna cosa quedarà”, d’aquest últim totes les vendes van anar a Salvem l’Aqüífer del Molinar.
Compromés amb diverses causes, com la de la Gestió Pública de l’Aigua, en la seua lluita incansable per revertir la privatització que es va fer l’any 2000, o el compromís personal per evitar que s’utilitzés el sòl de la Canal com a industrial i el perill que suposava per a l’Aqüífer del Molinar.
Era Miguel un home clar, sense embuts, es dirigia a la classe política municipal del moment per reivindicar el nostre Medi Ambient i el desig de millorar les desigualtats de les persones més necessitades. Es va comprometre amb altres grups activistes reivindicatius, pels migrants, pels exclosos.
Ens deixa una gran persona, molt unida a la seua família, la seua esposa Gina i el seu fill Carles, i també amb molts amics a l’àmbit activista i cultural local.
Vaig tenir ocasió de treballar amb ell a l’ONG No+Precarietat, on va donar un cop de mà sempre que se li va requerir, com en tantes coses més. Miquel, no t’oblidarem fàcilment, ens caldrà la teua presència, la teua determinació, la teua claredat d’enfocament sobre les desigualtats, el teu desig de deixar un món més humà i habitable als qui vindran.
En un dels seus agraïments públics al reconeixement de la seua feina, deia Miquel l’orgullós que se sentia d’haver estat acompanyat per tants amics, i finalitzava amb la frase “alguna cosa bona haurem fet”, segur Miquel vas fer molt per moltes causes i per molta gent
Descanse en pau, Miguel Ripoll Abad.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi