Carta oberta a tots els nobles (II)

Pixant Fora de Lloc per Àlex Agulló

Jo, si haig de dir-vos veritat, també tenia els meus dubtes. Us podrà sonar estrany, però si ells, amb quatre comoditats i rosegant-los la boina als seus servents, han aconseguit que una quarta part de la riquesa de cada país continue, com Déu mana, en mans del 0,5%, mentre que la meitat de la població només posseeix el 3%… caldrà que fem la feina ben feta i, en un tres i no res, cada vegada que visitem les nostres propietats ens faran ‘’la ona’’. Després de la reverència de rigor, clar.

De debò que no ho tenim tan complicat. Si bé ho mireu, tampoc no s’han inventat massa coses:

Demanen un salari quan ni vosaltres, ni tampoc jo, ingressem res com a jornal. Paregut als nobles del seu temps: Ratificava el visitant que ‘’Segons un estudi de la Xarxa de Justícia Tributària Elon Musk (Space X, Tesla, Red X), Mark Zuckerburg (Meta) i Larry Elison (Oracle) declaren salaris d’un euro’’. Ni la nostra riquesa, ni la de la majoria dels nostres col·legues del segle XXI deriva del nostre treball. Al voltant del 98% de moviment de capital mundial en eixe segle, és de caràcter especulatiu, no productiu.

Les grans fortunes allà també controlen les comunicacions, els combustibles, l’aigua; fa anys que acaparen el món de l’habitatge; estan comprant, a la carrera, grandíssimes extensions de terres de conreu, contractant personal a preus de vergonya, controlant la producció i els preus… impossible semblar-li més a la realitat dels nostres feus. Els plans de pensions privats o segurs sanitaris privats, en les seues mans, tampoc no són coses de l’altre món.

El tema de la dona, no ha canviat massa. Encara no havíem acabat el primer mil·lenni i, a una zona de La Rioja, ja s’havia publicat una llei que condemnava la violació. La diferència notable és que érem, i som, nosaltres qui apliquem la llei i no ens tirarem terra als ulls. Encara ho tindreu més clar quan us explique un cas concret:

Segons conta la historiadora Sabina Álvarez, un dels nostres, Juan de Requena, va violar una xiqueta d’onze anys, una vegada jutjat i sentenciat a mort, va obtenir l’indult dels Reis Catòlics barat a participar en la conquesta de Granada l’any 1942. I no cal ni perdre un segon tractant d’explicar-los a tota la rècua d’ignorants que el… el… sil·logisme em diu l’amanuense, no té més volta de fulla: Si nosaltres som els seus amos, i ells són els amos de les seues dones, els amos de les dones, irrefutablement, som nosaltres. Obvi.

També va tenir el seu puntet d’humor el visitant. Li vaig demanar que m’ho repetira i en comprovar que no estava fent cap acudit, per educació, em vaig reprimir la riallada. No estava de xirigota quan m’amollava que la versió moderna del nostre escamot, proposava que nosaltres, la gent més rica i poderosa, pagàrem més impostos. Sí, sí, aspiren a fer que nosaltres paguem impostos! I quina badomia! Si nosaltres som qui els cobren i a la nostra caparra!

Les seues paraules textuals foren que l’equivalent modern a l’escamot de plebeus que ens amenaça, allà ha derivat en forma de polítics progressistes; que fins i tot arriben a governar. No cal esverar-se, matisava en veure la meua cara d’incredulitat. No han aconseguit que els nostres -un 0,0001% de la població del planeta- hagen quadruplicat la seua riquesa des de 1987 mentre, per una altra banda, la capacitat adquisitiva de la gent del poble ha minvat i la pobresa s’ha multiplicat. Això sí, aquesta colla de malparits aspira, ingènuament, a fiscalitzar els bilions de dòlars que tenim als paradisos fiscals. I per acabar d’arrodonir la badomia afirmen que amb una redistribució de la renda més justa, més la quantitat recaptada en impostos pels capitals evadits, es podria fer front a la crisi climàtica i a la pobresa generalitzada. Somiatruites!

Tampoc no arriben molt més enllà les declaracions formals d’estudis com el de la Unió Europea que mostra la possibilitat d’obtenir 200.000 milions d’euros cada any, implementant un impost inferior al 2% a 3.000 persones amb una riquesa superior als 1.000 milions d’euros.

Amb pèls i senyals, m’explicava com la gent que ha d’aplicar la justícia, ja no els nomenen com nosaltres, han de superar unes proves a les quals pot presentar-se qualsevol persona amb la titulació adient. Cap problema, per poder accedir a ocupar una d’eixes places, necessiten dedicar-se exclusivament a preparar-les durant tres o quatre anys i això necessita unes despeses econòmiques que no estan a l’abast de totser. Encara em deia més, gent representant d’eixe escamot desestabilitzador, va arribar al govern de la Generalitat Valenciana i va destinar una dotació econòmica, en forma de beques, per facilitar que les persones amb expedients acadèmics notables i menys possibilitats econòmiques pogueren dedicar-se a estudiar per poder accedir a la carrera judicial. Això va durar un bufit. En tan bon punt van arribar a governar els nostres, van eliminar eixa dotació que el Govern del Botànic havia implementat. I la gent que va a peu què? -supose que estareu pensant. Res de res, a votar els qui millor defensen els nostres interessos.

I per anar concloent la reflexió: si allà estan aconseguint neutralitzar la capacitat d’influència d’eixa xusma per mitjà de comprar voluntats, de manipular informacions, de silenciar veus, de desprestigiar persones, de generar enveges o de la forma que siga, que, us torne a repetir en aquesta lluita ho val tot. Què no podrem fer nosaltres amb els quatre malparits dels nostres feus?

A més a més, repetisc de nou, mai oblideu que la capacitat per escampar qualsevol missatge està supeditada als mitjans de comunicació que, com ací, també controlem nosaltres.

Abans de retornar al seu temps i al seu espai, em va amollar la seua valoració: És d’allò més lògic que no les tinguem totes sobre la possible resposta de la gent davant de les reivindicacions d’eixe escamot. Però que si bé ho mirem, no deixa de ser un indicador molt positiu que les coses, en tot un mil·lenni, a males penes no han canviat.

PD Us espere amb pancartes i un bon rastre de seguici a la manifestació de diumenge, braç a braç amb els nostres jutges, reclamant LLIBERTAT! Teniu un lloc reservat a la pancarta capdavantera.

Notícies que el poden interessar

“Un melòman col·lecciona melons”

El SISTEMA DE SALUT PÚBLICA

Taller d’entrenament mental i memòria, amb Àlex Agulló