Congratulations! You have successfully installed your theme. However, it may look incomplete at this moment. Do NOT panic as you simply need to configure your Theme Options. Please go through the Theme Options completely and select an option for each setting. After that, you're site will be ready for the world!
Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/ads/header_728x90/77.php) is not within the allowed path(s): (/var/www/vhosts/sollutia.com/:/tmp/) in /var/www/vhosts/sollutia.com/lesmuntanyes.sollutia.com/wp-content/themes/_city-desk2015/framework/functions/misc-functions.php on line 102

Aprenent a crear un mite: la cunyada de Van Gogh

Mirada al Món per Ester Jordá

Diuen els estudiosos que sense Johanna Van Gogh-Bonger no haguera existit Vicent Van Gogh. L’excèntric pintor neerlandés conegut pel seu mal caràcter no va conéixer l’èxit en vida. També posava problemes al seu germà marxant d’art, Theo, per vendre-les. I és que era el seu germà qui el va mantindre durant molts anys a més de recolzar-lo i creure en la seua obra.

Es comenta que la notícia que Theo anava a casar-se en Johanna va ser el que el va desestabilitzar de tal manera que l’episodi va desencadenar en la coneguda automutilació en la qual Van Gogh es va tallar la seua pròpia orella. Era desembre de 1888 i Vicent Van Gogh vivia a la ‘Casa Groga’ d’Arlés on el seu germà va aconseguir que l’acompanyara un altre pintor, Paul Gauguin, per crear una mena de residència artística, encara que cap altre pintor va voler ni acostar-se perquè temien els atacs de fúria de Van Gogh. Abans de tallar-se l’orella la va emprendre amb el company de casa que li va estar fugint mentre el perseguia ganivet en mà.

Finalment, desesperat es va tallar l’orella, el van trobar inconscient l’endemà i a partir d’ahí comença un curt camí entre hospitals i sanatoris mentals que acaba (segons uns últims estudis) en una mort per bala (sense saber-se encara si va ser suïcidi o no) El cas és que a l’any de morir Vicent mori també Theo i la jove Johanna es queda vidua amb un bebe.

Johanna hereta el pis de Paris de Theo i tots els quadres de Vicent que, en aquell moment, no tenien especial valor. Però hereta també alguna cosa més, els contactes del seu home amb tots els grans pintors de l’época i la correspondència entre els dos germans. Johanna parla 3 idiomes, neerlandés, alemany i anglés i decidix posar en marxa tota una maquinària de màrqueting i relacions públiques a favor del desaparegut ‘geni incomprés, pobre i fidel al seu art’ Vicent Van Gogh.

Reconstruïx la figura de Van Gogh i comença a fer exposicions dels seus quadres però això sí, mai els posava tots a la venda. Prestava molts quadres a dotzenes de galeristes però no estaven a la venda sempre. Així el nom de Van Gogh estava a tots llocs però no resultava tan senzill tindren un. Els meravellosos quadres i la seua aportació pictòrica eren obra de Vicent però va ser l’ull crític i la ment clara de Joahanna la que va contribuir a la fama universal d’este autor hui en dia un dels més valorats del món. Fins i tot abans de morir Johanna va posar l’ull al mercat dels EE.UU i va traduir totes les cartes de Theo i Vicent per aconseguir creuar l’Atlàntic amb l’obra del seu cunyat.

La història de Johanna, com la d’altres moltes dones, va quedar diluïda en el temps. Però va ser una xica de 28 anys, de classe mitjana, que va criar un fill a soles obtenint els diners per sobreviure gràcies a una casa d’hostes que va crear ella i llegint tots els llibres d’art que va poder per preparar-se per a poder mantindre els contactes artístics del seu home, qui va crear la figura de Van Gogh.

Un geni artístic com Vicent haguera passat a l’oblit si la seua cunyada, a qui ell veia com una rival per l’afecte del seu germà, no s’haguera empenyat en mostrar-lo al món.

Font: Ester Jordá Solbes./

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *