Moisés Gil exposarà ‘Derivas atemporales. Cuerpo — espacio — proceso’ a la Universitat de Murcia

Serà a l’espai ES UM del Paraninfo del Campus de La Merced i es podrà visitar aquesta mostra amb les obres més recents i representatives de Gil des del dilluns 26 de gener fins al dia 27 de febrer

La Universitat de Murcia acollirà a l’espai ES UM del Paraninfo del Campus de La Merced l’exposició de l’artista contestà, Moisés Gil, ‘Derivas atemporales . Cuerpo — espacio — proceso’. En aquesta mostra, que es podrà visitar des del dia 26 de gener fins al dia 27 de febrer, els assistents podran gaudir de les obres més recents i representatives de l’escultor. Serà un recorregut intens i reflexiu per la investigació escultòrica de Gil, centrada en el cos humà com a territori polític, ètic i social.

Les figures, fetes principalment amb resina acrílica amb pols de marbre i fibra de vidre amb acabat en metàl·lic, se situen en un espai de tensió constant entre l’estabilitat i el desequilibri, entre l’arrelament i la deriva, entre la resistència i la vulnerabilitat.

Sota els conceptes de cos, espai i procés (com s’indica al títol de la mostra), s’articulen escultures que dialoguen amb qüestions fonamentals de contemporaneïtat: la precarietat, l’exclusió social, la soledat en la multitud, la fragilitat de la llibertat individual i col·lectiva, la violència estructural i la necessitat d’una ètica del cuidat. Les anatomies exagerades, ja que apareixen mans i peus sobredimensionats, extremitats protectores i torsos tensats, funcionen com a metàfores del treball, de l’arrelament amb la terra i de la resistència enfront de les logístiques de dominació.

La textura gestual, rugosa i vibrant, adquireix un paper central en el llenguatge de Moisés Gil, i a la superfície de cada obra es conserva la petjada del procés convertint-se en un registre tàctil del dolor, el desgast i de la lluita; però també de la persistència. En aquest sentit, la seua obra s’inscriu en una tradició crítica que entén l’art com una forma d’interpel·lació ètica, on el cos no és representació idealitzada, sinó presència que exigeix ser mirada i reflexionada.

El conjunt d’escultures construeixen un paisatge humà que remet tant en l’herència existencialista i expressionista com a una lectura contemporània del subjecte en crisi. L’exposició dialoga, de manera implícita, amb pensadors com Albert Camus, Emmanuel Lévinas, Theodor W. Adorno o Simone de Beauvoir, entre altres i per a qui el cos, el sofriment i la dignitat constitueixen nuclis irrenunciables del pensament crític.

Amb aquesta mostra no es planteja que el visitant obtinga respostes tancades, sinó que els convida a habitar en l’espai expositiu com un lloc de reflexió compartida. En un món marcat per la inestabilitat, l’individualisme i la deshumanització, l’obra de Gil s’aferma com una escultura de resistència on el cos continua sent l’últim bastió dels humans.

Notícies que el poden interessar

Alacant acull l’exposició ‘Transgressions i anhels’ de Moisés Gil

L’exposició d’escultura de Moisès Gil tindrà lloc a la Fundació Mutua Levante

L’escultura protagonista de les dos noves exposicions de l’IVAM CADA Alcoi