Perquè el franquisme va durar tant (1)

Article per Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica

Malgrat haver passat prop de 50 anys de la mort de Franco, encara queden racons de la nostra història fosca que és coneixen tergiversades pel relat i les mentides franquistes. És de veres que, cada dia s’estem apropant més a la realitat objectiva de la història, gràcies a les lleis de Memòria Democràtica. Especialment, per la tasca rigorosa i professional que han fet, i estan fent, diversos historiadors. 

És curiós saber detalladament com el franquisme es va  mantindre tant de temps al poder. Una cosa és certa: va començar i va acabar assassinant. Per entendre millor aquella època caldrà etiquetar-la en diferents etapes: 1ª, (1939-1946); 2ª, (1946-1959) i 3ª, (1959-1975). Intentaré fer un recorregut per cada una de les diferents etapes encara que siga amb diferents entregues. 

La primera està molt ben definida; eixíem d’una violenta guerra on la República va quedar derrotada pel feixisme. A més, en aquell moment les circumstàncies europees és preparaven per un enfrontament per debatre globalment nazisme o democràcia. Ací el franquisme és proposava destruir al preu que fos, l’empenta que la República havia deixat en la societat. Simultàniament, amb la mateixa violència, construir un nou ordre social netament feixista. El clima europeu d’aleshores, eren les garres del nazisme i feixisme. Això, i no altra cosa, va marcar de manera traumàtica la «pau» de Franco durant la primera etapa.

Començà l’1 d’abril de 1939 i vam haver de recorre un llarg camí d’assassinats, terror, autoritarisme, depuracions, incautacions, exili, desterraments, violacions i humiliacions de dones, robatoris de nadons, etc. Tot sota un règim feixista a imatge i semblança del que dominava Europa. No podien construir l’ordre feixista damunt de recialles republicanes. L’impacte democràtic que havia deixat la República calia reduir-lo a cendra. I ho feren a consciencia: ciutat per ciutat; poble per poble; carrer per carrer; persona per persona. Amb tot el que fos necessari, sense cap mirament; com aquell d’utilitzar xiquets i xiquetes adolescents per delatar rojos carrer per carrer. Això confirma la destrucció que van fer. Per suposat, amb la complicitat de l’aparell de l’Església, segons l’enllaç següent:  https://www.youtube.com/watch?v=X0YlU-xvuXM

Són dades que esborronen, però cal incloure-les al nou relat memorialístic que fem amb comprovacions històriques que faciliten els historiadors. Del 1939 al 1945 és van fer 50.000 assassinats dissimulats per judicis farcits de pantomimes que ara s’han anul·lat. A més, van sostraure immenses quantitats de propietats i multes imposades als condemnats republicans. Partides difícils de comptabilitzar perquè foren fetes fraudulentament deixant pocs rastres. Ho feien amb el més pur estil de «botí de guerra». Allò que en les antigues guerres requisaven als vençuts. Cosa que fins ara ha quedat en segon terme perquè s’havia donat preferència als patiments humans de viudos/des, presos, orfes, etc.

Fou una etapa destacadament cruel, on saltant-se totes les lleis internacionals i humanitàries, amb l’ajuda de la Gestapo, van extraditar centenars de republicans per dur-los davant de la «justícia» franquista. Foren milers d’exiliats a França, que la Gestapo, els tornava a Espanya o als camps de concentració i extermini nazis. Citaré com a mostra tres ministres republicans que foren capturats: Lluís Companys (1882-1940) que fou diputat i ministre de Marina amb Azaña i també president de la Generalitat de Catalunya. Julian Zugatagoita (1899-1940), fou ministre amb Negrín i també diputat. Joan Peirò (1887-1942), un dels quatre ministres anarquistes. Franco, va proposar a Peirò l’organització del sindicat vertical (CNS), però al no acceptar, el assassina a Paterna. Manuel Azaña va estar amagat del govern de Vichy i quan el van localitzar, ja havia mort per malaltia. Assassinar polítics elegits democràticament, demostra sobradament la bogeria feixista.     

Va ser una etapa gestionada descaradament sense cap vergonya, amb expropiacions fetes com el Pazo de Meirás a Galícia. Calia sembrar un clima de terror perquè tota la resta de persones estigueren callades i anguniades de por. El poble va aguantar per sobreviure.

Tot canviaria quan els aliats enderrocaren el nazisme i feixisme en 1945. Espanya va quedar amb l’únic règim feixista representat per Franco amb el vist-i-plau d’Anglaterra, França, etc. guanyadors de la Gran Guerra. Continuaré pròximament amb la següent etapa dedicada a maquillar la cara franquista, però no el contengut.

Notícies que el poden interessar

Franco a una cuneta solitària

El que cal saber del franquisme

Un crit des de la Serreta per preservar la història i dir no a la guerra