Alcoi: la ciutat que mira als seus rius

Article d'opinió de la diputada per Alacant, portaveu adjunta GPS i portaveu d'Economia del PSOE; Patricia Blanquer

Alcoi es reconeix pels seus barrancs i pels seus ponts. Eixa orografia que ens marca el caràcter i la vida diària, i que ens recorda que la natura és estructura, és paisatge i —si la cuidem— protecció.

Fa anys vaig escriure amb orgull d’un moment que va canviar la manera com la ciutat mirava el seu entorn: la canalització i defensa del Riquer/Barxell. Aquell text parlava d’un somni llarg, de dècades d’esforç i d’una idea clara: que Alcoi es retrobara amb el riu i deixara de créixer “d’esquena” als seus cursos d’aigua. No era només una obra; era una manera d’entendre ciutat i convivència.

Hui he tingut l’oportunitat de tornar al riu amb companys i companyes del PSPV i del PSOE, acompanyant la nostra presidenta Cristina Narbona, una dona lluitadora i pionera, que sempre ha situat per davant la defensa dels recursos naturals i la lluita contra el canvi climàtic.

Hem visitat una part del projecte AlcoiBioUP! amb qui millor ens ho pot explicar: Carles Samper, membre de l’executiva comarcal, cap del departament de medi ambient de l’Ajuntament d’Alcoi i compromés, de manera constant, amb la defensa de l’entorn natural que ens envolta.

I ací ve el més important: amb AlcoiBioUP! no estem davant d’un simple projecte de jardineria urbana, sinó d’una estratègia de renaturalització i resiliència que treballa sobre el sistema de barrancs que encaixa la ciutat i sobre espais periurbans degradats, connectant-los amb la infraestructura verda urbana. És, en essència, convertir rius i barrancs en una autèntica xarxa verda i blava al servei de la biodiversitat i del benestar de la ciutadania. Un projecte del govern de Toni Francés que conecta amb la nostra història i amb el nostre futur. Una aposta dels socialistes alcoians per la defensa de la natura compatible amb la innovació i la prosperitat que ha estat i és permanent. 

La importància política del projecte que visitem és evident perquè posa en pràctica, en una ciutat mitjana, allò que sovint escoltem en grans discursos: neutralitat climàtica, adaptació i inversió europea transformadora. I ací és on cobra sentit una idea que m’agrada repetir: davant reptes globals com el canvi climàtic, cal pensar en global i actuar en local. Perquè el clima, al final, es viu al carrer: en l’ombra que falta, en la calor que apreta, en l’aigua que de vegades sobra i en el verd que de vegades escasseja.

I el millor és que el projecte no es queda en generalitats: baixa al terreny, als noms i als llocs. Intervencions als barrancs del Serpis i del Cint, actuacions a La Vaguada, una zona d’educació ambiental i un arboretum al Barranquet de Soler, millores de continuïtat natural i per als vianants al Barxell, reforç de parcs consolidats i, per exemple, una coberta verda a la plaça Uixola. L’Ajuntament ha anat informant dels avanços: licitacions, adjudicacions i, fins i tot, la plantació de 3.880 arbres i 25.697 plantes i arbustos autòctons, quasi 30.000 exemplars repartits per la ciutat.

Ací està la clau: canalitzar va ser, sobretot, protegir. Resoldre un risc, estabilitzar lleres i talussos, evitar que es repetiren episodis dramàtics. L’objectiu era protegir Alcoi davant inundacions i recuperar espai per a la ciutadania.

Renaturalitzar, en canvi, és una altra cosa: és conviure amb l’aigua en temps de canvi climàtic. És guanyar ombra, confort i salut urbana; reduir l’impacte de la calor; recuperar sòls i vegetació; connectar corredors ecològics i fer-ho compatible amb la vida real del dia a dia. És passar de la resposta “dura” a una infraestructura verda i blava que és, ara mateix, la gran política urbana del segle XXI.

I Alcoi, per la seua manera de ser, té una oportunitat: la geografia que ens imposa dificultats pot convertir-se en una fortalesa si la pensem com a connector. El riu i els barrancs no com a límit, sinó com a columna vertebral. No com a problema, sinó com a solució.

Fins i tot els noms ens ho recorden: en documentació municipal apareix l’encauçament del riu Riquer (projecte Barxell), una manera de dir que ací l’aigua és xarxa i memòria, i que la ciutat està feta de trams, d’històries i de llocs. Per això el fil entre Barxell/Riquer/Serpis i AlcoiBioUP! és, sobretot, un fil de coherència: l’aigua com a seguretat i espai públic, i ara també com a biodiversitat i futur.

El missatge final és clar: a Alcoi primer vam protegir la ciutat i li vam tornar el riu; ara fem un pas més per guanyar biodiversitat, salut urbana i resiliència climàtica. Això és política útil: la que es nota al carrer, la que es veu al passeig, la que transforma un objectiu global en una millora concreta per a la gent. I, sobretot, la que fa ciutat pensant en el demà.

Notícies que el poden interessar

Patricia Blanquer: “el Govern ha fet justícia amb els cuidadors de familiars en situació de dependència”

Patricia Blanquer anuncia que la rotonda d’accés nord es realitzarà tan prompte com siga possible

El PP ha sigut destronat pel poble, a qui el Sánchez ha d’escoltar i servir