Tirisiti: “Vaig al treball sense ganes, soc un poc malfaener, però guanyen les ganes de trobar-me amb els amics”
Un any més, un dels personatges més volguts del Nadal Alcoià, ha tornat a obrir les portes de sa casa per a fer-nos gaudir amb les representacions del Betlem del Tirisiti. Hem parlat amb el mateix Tirisiti per veure com afronta aquesta nova campanya i per parlar d’actualitat
Com cada any en El Grat tenim el plaer de parlar amb Tirisiti, un personatge molt estimat per a xiquets i xiquetes, i també pels majors. El seu Betlem del Tirisiti és un dels elements claus del Nadal Alcoià, i també, un dels més antics, ja que des de finals del segle XIX es du a terme aquesta representació de titelles costumista, que mai deixa de fer gaudir al públic.
Durant la conversa que hem tingut amb el seu protagonista, hem pogut parlar de com serà aquesta nova campanya i d’alguns temes d’actualitat, i com havia de ser, sempre amb un to satíric i humorístic.
- Et veiem una temporadeta a l’any, i ja ha tornat Nadal, i això vol dir que has tornat al Teatre Principal. Estàs preparat per a rebre als espectadors?
Sempre estic molt il·lusionat i amb ganes de veure al meu públic potencial que són els meus amics els xiquets. Sempre estic preparat, encara que he de confessar que soc un poc “pereós” i vaig al treball sense moltes ganes, perquè soc un poc malfaener, però guanyen les ganes de retrobar-me amb els meus amics.
- Ara toca treballar, però has estat quasi un any de vacances. Què has estat fent durant tot aquest temps?
Evidentment, he anat a la lluna, però sempre torne, perquè com sempre caic, he hagut de tornar a la meua posada, i d’ahí no he eixit molt. Soc una persona molt d’anar per casa. L’únic que faig quan isc és increpar a la gent i dir-los de tot.
- A banda d’estar en casa i intentar anar a la lluna, també has arreplegat un important premi internacional, concretament, es va donar a Corea. Creus que t’has convertit en una mena d’influencer entre els titelles?
Si, no entenc molt de mòbils perquè soc molt antic, però dins del meu coret tinc molta alegria i estic molt content.
- Anem a parlar un poc d’actualitat. Has escoltat l’últim disc de Rosalia?
Si, i m’encanta.
- També parlem de temes més seriós. El món continua amb molts conflictes. Tu que tens un caràcter tan especial, quin missatge els donaries a tots aquells que no volen arribar a la pau?
Estic fart de guerres. Soc molt contradictori, perquè estic en contra de la guerra, però sols entenc una guerra: la guerra cultural, la guerra del bé per als xiquets i per a la humanitat. Però he de dir, que jo parle molt, però després no faig res. Soc molt de boqueta…
- Sobre l’actualitat d’Alcoi, que et pareix la nova Rosaleda? Pareix que s’obrirà ja…
A la Rosaleda li passa exactament igual que al Teatre Principal, que estan netejant-lo i pintant-lo, i estan fent reformes de primera mà, però el teatre, com moltíssimes altres coses en Alcoi, necessita que es construïsca bé. Estic fart de que es trenquen les portes i haver d’arreglar-les jo. Això no m’agrada gens.
- I quan el pàrquing de la Rosaleda estiga obert, l’utilitzaràs, o eres més d’anar en el carril bici?
Soc prou ecologista eh. Soc molt a l’antiga, així que si fa falta puc anar en bici. Però és que també estic fart de veure bicis per ahí i que no vagen pel carril bici, perquè si s’ha fet, xe! Aneu pel carril bici, no? Podeu atropellar a “l’auelo”.
- Com a confessió personal. A quin personatge de l’actualitat t’agradaria convidar a veure la teua funció?
Que bona pregunta… Crec que convidaria a Mazón, per a pegar-li una ‘galtá’.
- Per acabar, està a punt de començar l’any 2026. No sé si tens una llista de propòsits de cara l’any nou, encara que després ningú els compleix…
M’agradaria arribar definitivament a la lluna, i tindre allí unes llargues vacances. Anar a la lluna és el meu objectiu, però sempre acabe tornant a Alcoi, i fent la mateixa història de sempre.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi