El que cal saber del franquisme
Article del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica
La llarga etapa franquista va estar dedicada a construir una societat a la seva imatge, sempre farcida de mentides. El feixisme és així, imposa el seu criteri de com ha de ser la societat. Vol fer creure que el que diu i fa és la veritat. No n’admet altra. Pensa que els ciutadans som incapaços de decidir i imposa l’autoritarisme per conduir i organitzar la societat. A més, castiga els que no accepten les seves regles. Eixe fou el seu objectiu quan aniquilà la República per les armes el juliol del 36.
Per mantindre’s va haver d’utilitzar una descarada propaganda xovinista, mitjançant una estricta dictadura. Ho va fer amb l’ajuda especifica de tres entitats: 1 La Falange, dedicada a redreçar l’ample sector de republicans que havien optat per la llibertat. 2 l’Església, utilitzant la influencia moral que exergia en la societat d’aquell moment.
Una Església, que es va abocar als braços del franquisme amb submissió i maridatge. 3 l’exercit, anomenat «africanista», que es va ocupar de donar suport a la dictadura i d’impartir justícia allunyada del dret internacional.
Totes tres entitats amb privilegis i importants partides pressupostàries, ens van fer perdre els valors europeus de la Revolució Francesa sobre llibertat, igualtat i fraternitat. El mateix va fer amb el missatge de la Il·lustració que va dur la Segona República a traves de La Institució Lliure d’Ensenyança. També va abolir totes les lleis avançades que va fer la República.
A les escoles, va mutilar i distorsionar la història donant per bona la Reconquista des de Covadonga i destacant exageradament els Reis Catòlics. Va insistir desmesuradament amb l’Espanya colonial on mai es ponia el sol. Sempre amagant i manipulant la realitat amb que és vivia. A tothora, recriminava la República i la democràcia sense cap vergonya.
Per tant, hi van haver dues o tres generacions de ciutadans que és van formar amb un sistema alienant. A més, si és deia alguna cosa sobre democràcia o partits polítics, és feia pejorativament o criminalitzant-ho. Sempre declarant rebutjable el joc de partits polítics i l’estat democràtic; la qual cosa va deixar un gran buit de formació ciutadana a la societat. Per això hui encara hi han sectors que alaben aquell règim i atribuïxen l’evolució econòmica al franquisme i al cabdillatge del dictador. Tot açò, amb evidents mentides i obviant l’estricta dictadura i la total censura i submissió dels mitjans d’informació.
A la mort del dictador encetarem una monarquia preparada pel franquisme amb seriosos dubtes de legitimitat. Al meu entendre va passar de puntelletes la dictadura franquista i la manca d’educació ciutadana que havia deixat. No va valorar com calia la bondat de la democràcia i la rebutjable dictadura autoritària que havíem passat. És més, no va fer una adequada crítica del que havia sigut la rebel·lió militar i les conseqüències que va tindre. Va fer el contrari que havia fet el franquisme el 1939 amb la República: desprestigiar i criminalitzar. També va ser molt feble la rehabilitació com calia dels valors democràtics. Tot això crec que fou un error de la transició i és hora de posar llum.
El sentit comú d’aquell moment demanava recuperar l’ordre democràtic que hi havia abans de la rebel·lió feixista. En canvi, s’obrí una etapa d’oblidar-ho tot sense valorar el bagatge cultural i entortillat que havia deixat la propaganda franquista. Queda algun sector de persones que no acaben d’entendre que la manca -o falsa- llibertat de premsa, solament diu al veïnat el que convé al règim.
També sabem ara el suport que va donar al règim l’aparell de l’Església des del primer d’abril del 1939. Als arxius dels cardenals Segura i Gomà, s’han trobat implicacions greus amb la dictadura. Un tema que han afirmat diferents historiadors com el monjo de Montserrat, Hilari Raguer.
Però, no per això, els creients han de veure’s, ni sentir-se corresponsables. Podria ser una actitud equivocada que van prendre els dirigents que aleshores tenia l’Església. Mireu el que diu al següent enllaç Julian Casanova a la TVB: https://www.youtube.com/live/5qIXErZMjsk
S’ha obert una etapa on està entrant molta llum per conèixer la veritat històrica. Veritat que no ha d’afectar gens ni miqueta les creences religioses de ningú.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi