Carta oberta a tots els nobles (I)

Pixant Fora de Lloc per Àlex Agulló

Disculpeu l’extensió de l’escrit, però paga la pena llegir-lo.

No podria negar que jo també estava en punxes. M’havia arribat el rumor, com a vosaltres, que no massa lluny de les nostres terres, un escamot de serfs, està reclamant més llibertat i escampant proclames absolutament irreverents com:

1. Volen que reajustem la pràctica tradicional de recaptar tot el que considerem de la seua feina. I, a més a més, proposen la descomunal barbaritat de repartir a mitges les collites!
2. Qüestionen el ‘’dret de pernada’’, eixe costum tradicional que tenim els senyors feudals de poder passar la primera nit de noces amb qualsevol novençana que es case a les seues terres.
3. També pretenen que deixem de practicar un altre dels nostres drets ancestrals: que els dies de cacera, quan fa fred, no ens emportem els serfs que considerem per obrir-los en canal i poder escalfar-nos els peus entre els seus budells.
4. Aspiren a una retribució per la seua feina en forma de salari pactat entre ambdues parts.

Què s’haurà pensat aquesta gentola inculta? Que no sabran de qui són les terres on treballen? O de qui és la casa on habiten? No voldran que ignorem a qui pertanyen les persones que les ocupen? Gent desagraïda, si ja no són ni esclaus! Quan es fan malalts, pose per cas, sempre tenen la possibilitat de demanar, previ pagament, que els atenguen els nostres metges. O si el cas es complica, i a parer nostre, la persona s’ho ha guanyat, també poden abonar-nos el peatge corresponent i acudir a altres curanderos. Que gent aprofitosa n’hi ha per tot arreu i, com eixos perillosos terroristes, no tenen consideració. Aquestes rates menyspreables ni volen treballar, ni valoren el que costa la seguretat i l’ordre. Cadascú de nosaltres, ha de mantenir un exèrcit i no pot ser un exèrcit qualsevol: Ha de poder defensar la gent i el territori quan algun enemic pretenga aconseguir que li paguen els impostos a ell, no a nosaltres. O també necessiten la nostra protecció d’aquelles males persones descarrilades que, sense cap dubte, han tractat, tracten i tractaran d’enganyar-nos, i que viuen d’amagat, fugint de la justícia. Se’ls hi poden presentar de sobte per casa i demanar-los, o servir-se a la força, un rosegó de pa per tractar de matar la fam. I sense parlar de la nombrosa protecció de tota mena que necessitem cadascú en particular, la nostra família o la gent de bé que ens puga visitar. Qüestions elementals que ja sabem.

La novetat que motiva l’escrit ve a continuació: ahir vaig rebre la visita imprevista d’un senyor de bé, com nosaltres. Va eixir a la conversa la situació actual i em va dir que anem pel camí correcte. També em va deixar caure alguna idea innovadora. De fet, ni miqueta, ni gens, he tardat a ordenar que preparen centenars de pancartes amb la paraula LLIBERTAT. M’explique abans que us escaroteu amb la paraula: Allà al seu país ho estan fent… i els funciona! La jugada mestra implica anar venent el producte; en aquest cas la paraula LLIBERTAT, i anar capgirant-li el concepte cap a favor nostre. Necessitem aprofitar que, de bon tros, som més intel·ligents que tot el rastre de plebeus junts i, si ens hi posem de debò, indubtablement, nosaltres també ho aconseguirem. Discretament, com qui no vol la cosa, però el cabet a la feina. De la mateixa manera que ja vivim envoltats per fidels servidors, hem d’aconseguir eixamplar el ja nombrós exèrcit de persones fidels. Més llepaculs que defensen aferrissadament el nostre modus vivendi. I per comprar voluntats caldrà, entre altres paranys, crear enemics ficticis com per exemple la gent migrant, les persones d’una altra raça, o aquelles que combreguen una altra religió; i, per descomptat, neutralitzar tota la gent que tinga la gosadia de pensar diferent. També afavorirà els nostres interessos un tracte diferenciat, que genere enveges entre ells. Gratificar les persones agraïdes o alimentar tírries funciona tan bé com la por, real o fictícia. I en aquesta guerra, mai no ho hem d’oblidar, tot val per combatre el discurs d’eixa gent que aspira a qüestionar els nostres privilegis. Que pretenen robar-nos la LLIBERTAT! Així, ben fort i amb majúscules, ho hem de repetir sovint. Poc o gens importa si la paraula etimològicament deriva de la llatina libertas i fa referència als esclaus que havien estat alliberats. Si bé ho penseu, ells -esclaus, libertas o servents- ni pintaven, ni pinten fava. La llibertat no deixa de ser una mesura de gràcia que nosaltres, a la nostra caparra, administrem amb la totalitat de les persones que acollim sota la nostra protecció; exactament igual que feien els nobles romans. Encara us diré més, al feu del visitant han aconseguit rosegar-li la boina a la gent de tal manera que, fins i tot, barata res, els hi donen suport i vistiplau a les seues propostes. Per posar-me un exemple, m’ho explicava amb un fet concret: ‘’Al nostre sistema socioeconòmic, la gent jove i no tan jove, amb un jornal normalet, difícilment podrà adquirir un habitatge digne. Però hem aconseguit fer-los creure que tenen total llibertat per aspirar a ser propietaris d’una mansió, o d’un àtic de luxe. I a les nostres mans està no permetre’ls que creguen que la manca de llibertat és la hipoteca de per vida que, qui puga, haurà de contractar amb nosaltres, per comprar-nos un habitatge de mala mort. Les hem de convéncer que la manca de llibertat és no poder tenir més de dos habitatges en propietat Prohibició que es dona a països rebordonits, com Cuba, i que afecta exclusivament la nostra classe social. Problema que, com a esclaus, libertas, plebeus, assalariats o similars, mai de la vida no els afectarà. Tot açò més enllà que, entre nosaltres, no tinguem cap dubte i som sabedors que aquesta gentola, amb prou esforç, arribarà a comprar-nos un escafinyat habitatge dels que nosaltres els oferim… però pensen, i això és la clau, que ells sí que viuen en un país lliure i democràtic’’.

Tan sols la darrera paraula, democràtic, era desconeguda per a mi -i en veure que no traïa clarícia quan tractava d’explicar-me el seu significat-, em va deixar clar i català que, cap problema, també l’han capgirada com l’esmentada llibertat.

M’ha convençut. I a partir de demà, cada vegada que els meus recaptadors d’impostos vagen a arreplegar les taxes que jo he fixat, aprofitaran per a anar capgirant voluntats i començar a generar rancúnies i enveges. De moment, començaran per no recaptar exactament el mateix a tota la gent; organitzarem rifes a mansalva; deixarem, en usdefruit, un balancí a cada habitatge d’aquelles famílies més manipulables. Així el pare de família podrà descansar al final de cada jornada mentre la dona li prepara el quemenjar. Al mateix temps, com encara no tenim res que li semble a no sé quins atifells que abunden pel seu país, per tot arreu es penjaran cartells detallant, amb pèls i senyals, les malifetes, reals o inventades, d’aquells que pretenen capgirar el sistema. El problema de l’analfabetisme general el compensarem llegint el manifest tot aprofitant un seguit d’espectacles que arribaran al racó més apartat.

Notícies que el poden interessar

El Tomàs LLàcer d’Alcoi

“Si vols la pau, treballa per la justícia”

“Un melòman col·lecciona melons”