Una vida entre contes, Jordi Raül Verdú, -Homenatge-

Columna d'Art per Josep Sou, Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

«L’home és la suma de les seus fantasies»

Henry James

El passat dia 1 d’octubre, al COM de la ciutat d’Alcoi, s’inaugurà la mostra (Homenatge) de l’escriptor Jordi Raül Verdú. Exposició que romandrà oberta fins el proper 28 de novembre de 2025. En aquest acte s’hi congregà nombrós públic, així com amics i companys de l’autor homenatjat, i també autoritats municipals i membres destacats de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant.

La mostra consisteix, fonamentalment, a l’exhibició de l’ingent nombre de publicacions que recorren l’ampla trajectòria de Jordi Raül Verdú al llarg dels anys de dedicació i esforç, envers la literatura infantil i juvenil, ben principalment. Reculls, investigacions, anàlisis acurades del llenguatge popular, el folklore, i tantes coses més acompleixen, també, la seua cita en aquesta exposició de què parlem.

Una festa? Potser sí, una festa. La literatura que conrea l’autor determina una vocació infinita cap als regnes on habita la fantasia. Cada paraula, de cadascun dels textos que confirmen la seua genial manera d’entendre la creativitat, matisa tot de recursos d’estil; també, però, la voluntat d’arrelar la intimitat de la cultura que ens presideix, mitjançant la claredat expositiva quan percudeix el timpà de la sensibilitat compartida.

No podem destriar cap element substancial que vinga a resumir el gros de l’exposició, doncs l’abast de la il·lusió s’hi multiplica només fer-ne el repàs oportú al voltant de la sala. Tocar els llibres amb els ulls, palpar les escenes que conformen les portades dels volums presentats, entreveure la idea que convoca tanta força motriu a l’hora de la intimitat en l’escriptura, la carícia al vent de la captura fantàstica, i tantes coses més, ens diuen de la saviesa de l’home sincer, i també humil alhora, que abelleix Jordi Raül Verdú.

De l’autor, i protagonista d’aquest feliç encontre, se n’ha dit abastament: autor de contes, conta contes, actor, mestre, investigador, recopilador d’històries populars, guaridor de la memòria col·lectiva, animador de la lectura…i un llarg etcètera. I tot és ben cert. Només cal fer una ullada ràpida a la seua trajectòria per a comprendre la materialitat d’un discurs tan divers, com potser vital. La intensitat i pregonesa de la seua dedicació ha estat, si més no, eixerida. Però, ara i ací, ens agradaria posar de manifest que allò que presideix la nostra admiració per Jordi Raül, a banda de tot açò esmentat, és la capacitat d’injectar-li il·lusió a tot allò que acull a les seues mans. I per extensió, la dinàmica il·lusionadora que és capaç de transmetre a tot aquell que se’l llig o se l’escolta. Les dinàmiques de l’escriptura per a infants en són agosarades, per la gran dificultat que comporta el dir poètic per a xiquets. Amb tot i això, Jordi Raül Verdú té la gràcia d’aclarir els termes de la complicitat, i assoleix un discurs que arriba, indefectiblement, al cor dels qui s’asseuen amb ell. Un prodigi de la comunicació, amb garantia plena de recepció immediata. Una sort? Potser una manera de ser, ben especial, que li aplana a l’autor el camí que transita cap a l’èxit de l’acceptació sense reserves.

Només la imaginació? Imago animi sermo est… la paraula és la imatge de la ment. I la construcció d’un món de mons, a partir de les paraules, confirma el valor exacte de la llengua per a elevar la realitat de les imatges que el basteixen. I no és gens casual que el nostre autor allibere tota la seua càrrega de fantasia per a arrelar-se al bell mig de la vida, mitjançant la llengua que el determina i identifica. Tot va aparellat: la vocació de dir, la voluntat de conservar l’onatge experiencial de l’existència, la identitat fecunda de la pròpia cultura, la subtilesa de compartir tot allò aprés amb els que tenim la sort de restar-ne ben a prop… un murmuri eloqüent que ens fa xiu-xiu a cau d’orella.

I la poètica de l’espai, als contes, viu la realitat física dels universos que coneixem, en gran mesura. Tot és possible, a més de restar tan a prop. Només ens cal obrir de bat a bat els ulls per identificar la geografia, i per tant saber-nos immersos dins la terra nadiua. Era que era una volta… i la muntanya que se’ns fa present i convoca la nostra imaginació, quan les paraules flueixen seguides com un riu que anés, a poc a poc, alletant-les. També, però, amb Jordi Raül Verdú, ens veiem, nosaltres, part del misteri: què diu, i com ho diu. A la fi, tot d’enyors de tostemps que garanteixen l’encalç amb els coneixements pretèrits que ens hem anat forjat a la imaginació transmesa,  des de les faldes de llar nostrada, ja.

I els records. També, ara, els records. Una manera ben especial d’atrapar els dies és l’exercici de contar històries, d’ara i de sempre. La veu, així, enlairada novament, no permet els rigors de l’oblit còsmic que se’n fa sovint, de tot, i per tot. Cada paraula conta. Cada un dels fragments refereix, amb garanties d’èxit, la vida. I a nosaltres ens encanten, pel seu «encanteri», les històries que ens conta, atorga i regala, Jordi Raül Verdú: entre d’altres coses de menor importància, doncs perquè estan escrites des dels teixits de la subtilesa. I potser, també, des de la fragilitat d’aquell qui sap que el silenci s’agermana amb la intensitat en la percaça de les respostes adients. Un nen assegut al davant del narrador, amb la boca ben oberta, reflecteix la idea de la meravella en acció…i tot això ho procura, sovint, o sempre, Jordi Raül Verdú amb les seues propostes tan fantàstiques i acurades. I com deia Marcial: …poder fruir dels records, és viure dues vegades. Doncs això mateix. 

I anem acabant, ja. Però no desitgem fer-ho sense obrir un capítol d’agraïments. En primer lloc a l’escriptor Jordi Raül Verdú, pel seu treball esforçat, i per compartir-ne el resultat esplèndid de la seua mestria. A l’Ajuntament d’Alcoi, pel suports que en dona a les manifestacions culturals a l’àmbit expositiu. I a la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, per la dedicació que en fa, sempre seguit, per millorar l’espai cultural de la ciutat: «…Mentre el riu fluesca, les muntanyes facen ombra i al cel hi hagen estrelles, ha de durar la memòria del benefici rebut en la ment de l’home agraït», en diu el gran poeta Virgili. I nosaltres amb ell.

Notícies que el poden interessar

«A Altea viuen i viuran les escultures de l’artista, i al record»

Torna l’exposició ‘Generación Consciente’ a Alcoi

La Casa de la Marquesa acull l’exposició d’obres del Concurs Nacional de Fotografia