Josep Sou recull la seua obra experimental en ‘Incendi de la paraula’

En aquesta recopilació de 300 obres, Josep Sou parla a través de les imatges de tots els àmbits de la vida, des de l’humor a la melancolia, passant per la sensualitat o la crítica a la societat

L’artista Josep Sou, ha presentat en aquest mes d’octubre el seu darrer treball, ‘Incendi de la paraula’; una recopilació de 300 obres de la seua obra poètica experimental en l’àmbit dels objectes. En aquestes obres Sou ha agafat objectes i els ha llevat el seu context habitual i diari per a transformar-los, de tal manera que han cobrat una nova dimensió, un nou llenguatge, i un nou missatge. En el recull es poden veure obres des de l’inici de Sou en aquesta modalitat artística, als inicis dels anys 90, fins a l’actualitat: “He anat des dels meus orígens en la poètica experimental fins al moment més actual, passant per les últimes novetats, o les obres més destacades. En cada paràgraf que apareix estan totes les obres d’aquesta etapa que he volgut singularitzar. És a dir, que hi ha tota una estratègia de discurs temporal, des de les més primitives, fins a les més actuals”.

El títol escollit per a aquest treball, ha estat extret, tal com ha explicat el mateix Sou, “de l’obra magistral de Carlos Bousoño, ‘Estructura del lenguaje poético’. Ahí ell fa una reflexió al voltant del llenguatge poètic, en la qual diu que és un llenguatge malalt, perquè s’allunya molt del llenguatge habitual i col·loquial que nosaltres utilitzem en les nostres relacions interpersonals. I per què l’Incendi de la paraula’? Perquè quan fem poesia, o fem un poema, el que està clar és que agafem la singularitat del llenguatge poètic, allunyant-lo del llenguatge habitual; i, per una altra banda, quan nosaltres escrivim poesia, contem una imatge a partir del llenguatge. Generem imatges, i per això utilitzem la retòrica tradicional, creant metàfores, anàfores, sinècdoques, polisíndeton… I amb tot això construïm un univers màgic a partir de les imatges. En aquest cas concret, he agafat imatges i he generat un discurs literari. I on està la literatura en les imatges? Generalment en els títols que acompanyes a eixes imatges, on s’il·lustra o s’aproxima a la persona que s’acosta, a l’univers, a la significació, a la semàntica que la imatge ofereix. Per tant, diguem que hi ha un ‘incendi de la paraula’, una transformació de la paraula. Per posar un exemple, si una persona llig poesia, s’imagina imatges. El poeta, quan vol cantar la bellesa de la mirada de la seua persona estimada, diu, per exemple: ‘les ametles de la teua cara’. Ahí el que està dient és com són els seus ulls. Per tant, ha generat una imatge. Doncs açò és el contrari. Jo agafe una imatge, la trac del seu concepte habitual, i deixa de tenir el seu significat. Jo il·lustre eixa imatge capturada i intervinguda, amb un títol, i eixe títol serà la poesia que naix”.

En aquestes 300 obres, aquest artista tan polifacètic ha volgut tractar diversos temes, que resumeix com “la vida”: “Crec que el tema que fonamenta tot el llibre, i la història, com pense que fan la gran part dels poetes que s’acosten o fan la mateixa direcció, és la vida. En les obres hi ha humor, hi ha sarcasme, melancolia, amor, sensualitat i sexe, també hi ha una crítica a la realitat, a la representació de l’angoixa i la cruesa de viure, de la fúria i del dolor; de la guerra… És tot una cosmovisió”.

‘Incendi de la paraula’ va presentar-se el passat 10 d’octubre, i ja es pot aconseguir a les llibreries de la ciutat.

Notícies que el poden interessar

D’un temps i un País -Memòria fotogràfica d’Arjones-

Antoni Miró a La Base

Uns versos per a Isabel-Clara