Ni justícia, ni dignitat

Article d'opinió de Belén Rivas Sanchis

Ahir, 29 d’octubre, va fer un any de la major catàstrofe natural del País Valencià i d’Espanya. Aquell dia l’aigua va emportar-se tot al seu pas: cotxes, habitatges, negocis, i vides, massa vides.

El canvi climàtic està fent que cada vegada aquest tipus de fenòmens siguen més freqüents. No és una cosa de política, és una cosa de ciència encara que molts ho continuen negant. Però el que sí que és política és estar preparat per a tot el que pot passar, i malauradament, no ho estem, i així es va comprovar fa un any. De segur que aquell 29 d’octubre no es podria haver evitat que eixos cotxes, habitatges o negocis es perderen, tal com ha indicat la jutgessa de Catarroja que està investigant el cas, però el que sí que es podria haver evitat, com també ha afegit la magistrada, és que 229 persones moriren eixe dia.

Eixe 29 d’octubre, a les televisions es feien ressò del que estava passant als pobles afectats. Hui dia és fàcil aconseguir imatges gràcies a les xarxes socials, que ens ajuden a saber que és el que està passant en directe. Tot el món que havia mirat la televisió, la premsa digital, o les xarxes socials, era conscient de la força de l’aigua; però qui havia de vetlar per la seguretat de la ciutadania, no es va voler assabentar, i va arribar tard, massa tard.

Per a tot el món, inclús per a les persones que van patir en primera persona aquesta catàstrofe, no va ser fins al dia 30 d’octubre quan realment van saber la magnitud del que havia passat. Des de primera hora d’eixe 30 d’octubre es va començar a informar de les xifres de víctimes mortals. Feia por veure qualsevol actualització, ja que el nombre de persones no parava de créixer, i amb elles, la indignació.

Les responsabilitats i les competències estan molt clares, i això deixa una pregunta molt important per respondre: Per què la màxima autoritat del País Valencià, Carlos Mazón, no estava on havia d’estar? Si hagués estat no sabem si la situació haguera sigut diferent, però el que sí que és clar, és que, almenys, podria mirar a la cara a les víctimes amb més dignitat.

Al funeral d’Estat, celebrat a la vesprada del 29 d’octubre de 2025 amb motiu del primer any de la Dana, eixes víctimes, amb tot el seu dolor, encara van tenir la valentia de dir el que gran part del poble valencià opina: “Assassí”, “Rata Cobarde”, “Traidor”, i es van sentir les frases que des d’aquell 29 d’octubre no paren de repetir-se: “Mazón dimissió”, “Mazón a presó”.

Ja no és una qüestió de política, o de simpatia amb un partit o un altre. És qüestió que no ens prenguen més el pèl com a ciutadans. Des de fa un any, el president Mazón ha canviat la seua versió més de huit vegades, ha estat ocultant informació, i no ha mostrat ni un mínim d’humilitat. Això és el que realment està cabrejant a la població, perquè a banda de no haver fet el seu treball, no és capaç de mostrar un poc d’arrepentiment i continue amb mentides. No hi ha cap persona que aconselle a Mazón dins del seu gabinet perquè diga la veritat, reconega que eixe dia no va gestionar com tocava i demane perdó?

Des d’aquell 29 d’octubre el que sí que s’ha demostrat és la gran solidaritat del poble valencià, i no sols per tots els voluntaris que van deixar-ho tot per omplir-se de fang o van fer donacions; sinó perquè des del nord de Castelló, fins al sud d’Alacant, tots hem compartit eixe dolor i eixa indignació amb els afectats. I com no oblidarem el que ha passat, perquè ha quedat gravat en la memòria de tota la població, continuarem demanant “tots a una veu”, com diu l’himne de València, que es faça justícia.

Notícies que el poden interessar

PSPV Alcoi: “els ciutadans necessiten més explicacións del que és la gestió”

Rafael Tortosa compta els dies per a encarnar a Al-Azraq

Aranza de Gracia: “No podem consentir que aquest col·lectiu encara estiga patint”